Resumen de Problemes en la traducció de musicals: estratègies i tècniques per resoldre'ls
La traducció per a la representació escènica de musicals, un gènere popular a Espanya en versió traduïda (Mateo 2008), s’ha estudiat tradicionalment des d’un marc teòric que inclou la traducció funcional (Nord 2006), la traducció de texts lligats a música (Golomb 2005) i l’aproximació Pentatló a la traducció cantable (Low 2012). El fet que els musicals traduïts hagin de ser representables implica diverses limitacions difícils d’equilibrar, dominades per la dependència de la paraula amb la música i analitzables comparant diverses traduccions. Aquest procés permet revisar posteriorment la intervenció del traductor/a expert, en la forma d’idees afegides o un estil diferent en el text meta, així com les seves motivacions en una tasca tan restringida (Apter 1985). En aquest article es presenta el disseny d’un estudi que, adaptant les eines ja existents, permeti accedir a aquestes motivacions, a través de la realització i anàlisi de traduccions dels musicals Sunday in the Park with George (Sondheim i Lapine 1991) i Into the Woods (Sondheim i Lapine 1986), en versions en català i italià. Aquest estudi s’articula a partir d’una adaptació i ampliació de les eines d’anàlisi textual per a la traducció de musicals adequada per als casos estudiats. La metodologia aplicada per implementar aquestes eines modificades inclou una anàlisi estructural de la composició dels texts, la comparació entre traduccions i la classificació de les estratègies i tècniques de traducció utilitzades, així com el disseny d’entrevistes als traductors, destinades a triangular els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi textual.
