En el trànsit d'una lingüística autònoma, això és, centrada exclusivament en l'anàlisi de l'estructura de les llengües, a una lingüística que preveu programàticament la interacció entre les variables lingüístiques i les variables sociopragmàtiques, s'han posat damunt la taula un bon grapat d'enfocaments teoricometodològics. Aquest article vol avaluar, des d'una consideració integradora, els quatre grans vèrtexs de priorització en l'anàlisi de la diversitat lingüística: el sociolingüístic, el pragmàtic, l'històric i el geolingüístic.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados