Desde que en 2005 Moretti los popularizase, los grafos se han utilizado para representar la interacción de los personajes en obras de teatro y novelas. Sin embargo, en los últimos años han aparecido algunos trabajos evaluando estos grafos, cuestionando su validez. En este trabajo proponemos una modificación de estos grafos, obteniendo una representación de las obras dramáticas que prioriza la estructura en escenas. A diferencia de otros trabajos de Humanidades Digitales, realizamos una evaluación crítica mediante hipótesis que aúna variables cuantitativas y cualitativas.
Des que en 2005 Moretti els popularitzés, els grafs s'han utilitzat per a representar la interacció dels personatges en obres de teatre i novel·les. No obstant això, en els últims anys han aparegut alguns treballs avaluant aquests grafs, qüestionant la seva validesa. En aquest treball proposem una modificació d'aquests grafs, obtenint una representació de les obres dramàtiques que prioritza l'estructura en escenes. A diferència d'altres treballs d'Humanitats Digitals, realitzem una avaluació crítica mitjançant hipòtesi que conjumina variables quantitatives i qualitatives.
Since their popularization by Moretti in 2005, graphs have been used to represent the interaction of characters in plays and novels. However, in recent years some works have evaluated these graphs, questioning their validity. In this research, we propose a modification of these graphs, obtaining a representation of the dramatic works that prioritizes the structure in scenes. Unlike other DH works, we carry out a critical evaluation by means of hypotheses that combine quantitative and qualitative variables.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados