La dramatització de contes populars catalans i marroquins, una proposta per treballar l’oralitat amb els nouvinguts

• Autores: Montserrat Cendra
• Localización: Multilingüisme i pràctica educativa: VI simposi: llengua, educació i immigració / Institut de Ciències de l'Educació "Josep Pallach" (aut.), 2010, ISBN 978-84-8458-337-0, pág. 163
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • Malgrat que el títol pugui confondre, l’experiència es va fer amb contes catalans, durant el segon quadrimestre del curs 2005-2006 a l’IES Campclar, un centre que fins feia un any tenia un 90% d’alumnat castellanoparlant, situat en un entorn on la pràctica del català quedava restringida a l’aula. Tot i que en principi anava adreçada als nouvinguts, amb la voluntat de millorar l’oralitat, el grup estava format per 10 alumnes: 7, nouvinguts i 3 més que van participar-hi per fer de «padrins».

    Era el segon curs de funcionament de l’aula d’acollida, i jo m’adonava que la destresa lingüística que fallava més era l’expressió oral, per dues raons principals:

    a) L’aula d’acollida no tenia (encara) gaires recursos i estava prou saturada d’alumnat.

    b) A l’aula ordinària, l’alumnat nouvingut no se sentia prou segur per llançar-se a parlar davant dels companys i companyes autòctons quan es proposaven activitats orals.

    Per això vaig decidir adaptar un crèdit variable de teatre amb un doble objectiu:

    1) Millorar tant la comprensió oral com l’expressió oral dels nouvinguts.

    2) Acostar-los a la nostra tradició rondallística oral.

    Amb la fórmula d’un crèdit adreçat exclusivament a ells volia crear un clima de confiança que, amb l’ajut de tècniques de dramatització, afavorís la desinhibició per parlar en públic en català.

    Els contes populars, de transmissió oral, em van semblar un excel·lent recurs per treballar l’oralitat, per la seva senzillesa d’arguments i per la reiteració de les fórmules, que faciliten la memorització.