Resumen de Efectes del context sociolingüístic en el coneixement de la llengua de l’escola de l’alumnat d’origen estranger en finalitzar sisè de primària: el cas de Catalunya
A Catalunya tots els infants i adolescents estrangers s’escolaritzen amb una llengua diferent de la que s’utilitza per vehicular els continguts escolars. Aquest fenomen, lligat a l’augment d’alumnat d’incorporació tardana, configura unes aules enormement diverses respecte del coneixement de la llengua de l’escola. Aquesta diversitat lingüística complica enormement la tasca educativa dels mestres, que sovint han de fer malabarismes per no perdre els referents lingüístics i educatius dins l’aula i garantir que tothom progressi en el marc curricular. A més, una altra peculiaritat de Catalunya respecte d’altres països on s’ha implementat l’educació bilingüe fa referència a la manca de continuïtat entre la llengua de l’escola i la llengua majoritària a l’entorn social. Com sabem, tot i els esforços destinats a la normalització lingüística del català, l’ús social del castellà pel territori continua essent més important i, especialment per a l’alumnat estranger, que sovint viu en barris on la presència del català és gairebé inexistent.
Aquesta situació sociolingüística té greus efectes per al procés d’adquisició de la llengua de l’escola de l’alumnat d’origen estranger, ja que la majoria d’ells han de desenvolupar habilitats lingüístiques en català exclusivament des del context escolar perquè no tenen oportunitats socials d’usar aquesta llengua ni al seu entorn social ni familiar (Oller i Vila, 2008). Des del marc teòric que compartim (Cummins, 1981), el desenvolupament d’habilitats lingüístiques cognitives i acadèmiques en la segona llengua –aquelles que es relacionen directament amb la lectura i l’escriptura escolars– es recolza sobre el desenvolupament previ d’habilitats conversacionals; és per això que la implementació de programes d’educació bilingüe ha de garantir una exposició suficient a la nova llengua (bé des de l’escola o l’entorn) i oferir espais per tal que aquesta llengua s’utilitzi per a la comunicació genuïna amb els altres (garantir la motivació i el sentit dels aprenentatges a través de la L2).
En aquest sentit, una de les grans preocupacions a Catalunya és trobar mesures organitzatives i pràctiques que garanteixin l’adquisició de la llengua de l’escola per aquell alumnat que no la té com a pròpia, ja que el seu èxit acadèmic es relaciona amb les possibilitats de manejar eficaçment les tasques escolars a través del català (Vila, Siqués i Roig, 2006).
