Castellón, España
L'estudi de la mètrica catalana sovint queda rellegada a un segon terme en els currículums actuals de secundària, tant de l'ESO com del Batxillerat, quedant a l'emparament del professorat corresponent. La voluntat de conéixer els trets més vesemblants de la nostra literatura i l'anàlisi d'una part fonamental d'ella són els poemes, esdevenen els fils conductors d'aquest article. A partir dels errors comesos per l'alumnat d'un institut públic de Castelló de la Plana1 , en la interpretació del poema Sol i de dol, de J.V. Foix, hem pogut exemplificar quins són els aspectes que encara ens queden per reforçar en la mètrica catalana i que es repeteixen comunament arreu del domini lingüístic.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados