La distopia com a paròdia: l'exploració gràfica de "Lavinia 2016" o "La guerra dels poetes"

• Eduard Baile López ^[1]
  1. [1] Universitat d'Alacant

     Universitat d'Alacant

     Alicante, España

     
• Localización: Aiguadolç: Revista de literatura, ISSN 1131-5105, Nº 48, 2019 (Ejemplar dedicado a: Literatura, ciència i ficció), págs. 85-100
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Lavínia 2016 o la guerra dels poetes, del comicaire Enric Sió i l’escriptor Emili Teixidor, és un còmic publicat en l’any 1968 en la revista Oriflama i que encara a dia de hui manté una consideració de culte per ser la primera historieta de signe antifranquista publicada a l’Estat espanyol. A partir d’un plantejament narratiu característic de la ciència-ficció, com és la distopia, Sió i Teixidor en fan una subversió per mitjà de la paròdia per a elaborar un comentari polític en un marc de manca de llibertats, especialment pel que fa a les dificultats de supervivència de la cultura en llengua catalana. Amb un acostament que es vol aparentment lleuger via un to lúdic però que, en veritat, s’allotja en la marginalitat del panorama cultural, l’artefacte esdevé un exemple òptim d’obra que, tot fagocitant elements de la cultura de masses, emet un missatge d’avantguarda trencador amb els convencionalismes.

  • English

    Lavínia 2016 o la guerra dels poetes, by artist Enric Sió and writer Emili Teixidor, is a comic published in 1968 for Oriflama magazine and which still retains a cult following status for being the first one of its kind released against Franco in Spain. Based on a narrative approach which is characteristic of science fiction, such as dystopia, Sió and Teixidor subvert it by means of a parody which enables them to elaborate a political remark in a freedomless context, especially with regard to survival difficulties of Catalan culture. With an approach which is innocuous on the surface thanks to a mocking tone but which, instead, belongs to the edges of cultural panorama, this artefact becomes an exemplary work which, by absorbing mass culture elements, sends an avant-garde message against conventionalisms.