Resumen de L’imaginari de la por al segle XIX català: costums, creences, supersticions i llegendes
Marià Aguiló, com altres folkloristes del segle XIX, va arreplegar materials escrits i testimonis orals —encara inèdits— sobre creences, supersticions i costums relacionats amb les creences populars, singularment amb la bruixeria i la demonologia. En aquest treball n’aprofit alguns exemples per reflexionar sobre els límits de la rondalla i la llegenda i sobre les relacions complexes que mantenen amb altres gèneres etnopoètics com les supersticions, els costums, els dites o els memorates. Tant aquestes relacions com els diversos graus d’elaboració narrativa que poden tenir les creences populars estan condicionats per la vigència que té la creença entre els membres de la comunitat reduïda i pel grau d’identificació emocional que l’informant té amb el contingut del que relata o reporta. Així mateix, hi planteig la hipòtesi que els contrafacta carnavalescos d’alguns relats no s’han d’entendre com el resultat de la pèrdua de vigència de la creença o la superstició que els suscita, sinó més aviat com una manera alternativa de gestionar els temors que provoquen les forces i els mons sobrenaturals.
