Las fisuras de la nación : tensiones y lecturas político-religiosas sobre la conquista de América en el siglo XVIII

• Soriano Muñoz, Nuria ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Rubrica contemporanea, ISSN-e 2014-5748, Vol. 9, Nº. 17, 2020, págs. 11-29
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Les escletxes de la nació : tensions i lectures político-religioses sobre la conquesta d'Amèrica el segle XVIII
  • The fissures of the nation : tensions and political-religious readings on the conquest of America in the 18th century
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    La conquista de América generó una notable cantidad de discursos épicos, de carácter político y literario, que contribuyeron al reforzamiento de los tópicos imperiales, religiosos y patrióticos. Preocupada por la mala imagen del país en el extranjero, las élites políticas e intelectuales al servicio de Carlos III y Carlos IV promocionaron la defensa de los conquistadores, pese a la difusión de una corriente crítica con el heroísmo militar, tangible en la opinión pública europea. En el marco del reformismo borbónico, se reconstruyen los grupos e individuos que, desde lugares y posturas muy diferentes, posibilitaron el éxito de este discurso preponderante, que subrayaba la estrecha colaboración entre la Corona y el clero en el proceso. Además de enfatizar la escasa transparencia con la que fue rememorada la conquista, especialmente en manos de los clérigos, párrocos y misioneros, el artículo aborda cómo la consolidación de este discurso patriótico colisionó con otras lecturas alternativas que lo pusieron en duda. Estas últimas, impulsadas por las nociones de crítica, civilización y sensibilidad ilustrada -desde una actitud doliente, colmada de lamentos y frustraciones-, permiten cuestionar la estabilidad de los discursos sobre América, tanto dentro como fuera del imperio.

  • català

    La conquesta d'Amèrica va generar una notable quantitat de discursos èpics, de caràcter polític i literari, que van contribuir al reforçament dels tòpics imperials, religiosos i patriòtics. Preocupades per la mala imatge del país a l'estranger, les elits polítiques i intel·lectuals al servei de Carles III i Carles IV van promocionar la defensa dels conqueridors, malgrat la difusió d'un corrent crític amb l'heroisme militar, tangible en l'opinió pública europea. En el marc del reformisme borbònic, es reconstrueixen els grups i individus que, des de llocs i postures molt diferents, van possibilitar l'èxit d'aquest discurs preponderant, que subratllava l'estreta col·laboració entre la Corona i el clergat en el procés. A més d'emfatitzar l'escassa transparència amb la qual va ser rememorada la conquesta, especialment per part dels clergues, rectors i missioners, l'article aborda com la consolidació d'aquest discurs patriòtic va col·lidir amb altres lectures alternatives que el van posar en dubte. Aquestes últimes, impulsades per les nocions de crítica, civilització i sensibilitat il·lustrada -des d'una actitud dolguda, plena de laments i frustracions-, permeten qüestionar l'estabilitat dels discursos sobre Amèrica, tant dins com fora de l'imperi.

  • English

    The conquest of the Americas generated a remarkable number of epic discourses of a political and literary nature; these contributed to the reinforcement of imperial, religious and patriotic commonplaces. Concerned about the country's having a negative image abroad, the political and intellectual elites at the service of Charles III and Charles IV fomented a defence of the conquistadores, despite the diffusion of a tangible current within European public opinion that was critical of military heroism. Within the framework of Bourbon reformism, I reconstruct groups and individuals who, from very different places and positions, enabled the success of this preponderant discourse, which underlined the close collaboration between the crown and the clergy. In addition to emphasizing the lack of transparency with which the conquest was commemorated, especially in the hands of clergymen, priests and missionaries, I analyse how the consolidation of this patriotic discourse collided with other, alternative interpretations that cast doubt on it. These latter interpretations, driven by the notions of critique, civilization and Enlightenment sensitivity -from a mournful attitude, full of regrets and frustration- allow us to question the stability of discourses about the Americas from both inside and outside the empire.