Amb aquest article volem transmetre part del primer projecte de recerca que s’inicià el novembre de 2005, sobre les conseqüències psíquiques de la Guerra del 36, la postguerra, el franquisme i la transició en els ciutadans de Catalunya. Hem volgut estudiar com aquesta sagnant guerra i la dictadura han deixat petjades, sovint inesborrables, en el psiquisme dels ciudatans que hi varen participar així com dels seus descendents. A partir d’aquesta premissa la nostra primera hipòtesi de treball va ser: els traumes viscuts —sobretot en situacions denominades de «catàstrofe social» (Kaës, Puget)— no s’esgoten en la generació que va patir directament l’experiència, sinó que són transmesos als seus descendents, i afecten a segones i terceres generacions. Avalen aquesta hipòtesi diversos estudis realitzats en diferents països. EATIP (Buenos Aires); Viñar (Uruguay); Violencia de Estado y Psicoanàlisis (Argentina/França); etc.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados