Joana María Seguí Pons, Alain Laramee
Les Illes Balears s'erigeixen, a partir de la dècada dels seixanta, en un destí turístic internacional de primer ordre. L'absència de planificació a mig i llarg termini, la permissivitat i la pressió urbanística, perfilen un model territorial i turístic singular. Un turisme de masses, de sol i platja, que comença a mostrar forts desequilibris i els primers símptomes de saturació a la dècada dels vuitanta. Encara que a partir d'aquests anys s'inicien algunes iniciatives de cara a un turisme més sostenible, per part de l'administració pública, és a l'any 2001 quan s'implanta, per primera vegada a Espanya, una mesura d'innovació turística coneguda com l'ecotaxa, tribut ambiental que grava les estades turístiques per a establir una estratègia de desenvolupament sostenible i mantenir la competitivitat del producte turístic.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados