Els cucos del Pinós o com el paisatge es construeix amb pedra seca

• Immaculada Garrigós i Albert ; Clara I. Pérez Pérez ^[1]
  1. [1] Ajuntament del Pinós, España
• Localización: La Rella: Anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, ISSN-e 1886-1032, Nº. 32, 2019, págs. 137-146
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Pinoso’s cucos or how the landscape is built on dry stone.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    El següent estudi pretén donar a conéixer una part de les construccions en pedra seca de les zones del Toscar i les Centeneres al terme municipal del Pinós –Vinalopó Mitjà–. Es tracta d’una aproximació a aquest tipus d’arquitectura amb l’objectiu de traure-la a la llum com a element destacat del paisatge i d’un patrimoni lligat no sols a l’agricultura i la ramaderia, sinó a la forma de viure i conviure amb el territori que l’acull. La concentració de cucos en aquest espai no massa extens, permet una anàlisi sobre la seua distribució en el paisatge així com de l’aprofitament dels recursos a la zona per a la seua construcció. Aquest és un fet avantatjós quant a la difusió i divulgació del patrimoni etnoarqueològic ja que possibilita la realització d’itineraris didàctics com turísticoculturals. El coneixement d’aquestes estructures afavoreix una major sensibilitat i conscienciació devers el patrimoni i una conservació d’aquest per a futures generacions.

  • English

    The aim of this research is to let people know the constructions on dry stone in the areas of Toscar and Centeneres in the municipal area of Pinoso, Vinalopó Mitjà. It tries to give an introduction to this type of architecture, with the aim of showing it as an important element in our landscape and as a part of our heritage, linked not only to agriculture and cattle raising but also to the different ways of relating to our territory. The concentration of cucos in this not-particularly-large region allows analysis on its distribution in the landscape and the exploitation of the natural resources with their constructions. This is an advantage regarding the diffusion and spreading of the ethnoarchaeological heritage, since it may help to carry out didactic, touristic or cultural routes. The knowledge of these structures contributes to the development of a higher awareness of our heritage and its conservation for the next generations.