El diàleg com a forma. Usos antics i moderns

• Mestre Roca, Francesca ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Anuari de Filologia. Antiqva et Mediaevalia, ISSN-e 2014-1386, Nº. 9, 2, 2019 (Ejemplar dedicado a: Volum monogràfic: La Tradició Clàssica I (Estudis en homenatge al professor Pau Gilabert)), págs. 167-178
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • És habitual llegir que el diàleg va ser inventat, com a forma escrita, a l’Atenes democràtica i que l’obra de Plató n’és l’origen tant des del punt de vista literari com filosòfic. Després de Plató, a l’antiguitat, la forma continua viva, sovint amb la voluntat de seguir l’autoritat que expressar-se com Plató representava, però no sempre, ja que diàlegs com els de Llucià, per exemple, són igualment celebrats però en realitat tenen ben poca cosa de l’esprit amb el qual Plató s’hi va posar. El propòsit d’aquesta comunicació és fer un breu repàs dels canvis que experimenta la forma del diàleg a la mateixa antiguitat i veure’n la petja en els diàlegs de Paul Valéry, amb l’objectiu d’escatir quina mena de tradició clàssica comporta la utilització d’aquesta forma.