Puerto Rico
Desde la Guerra Hispanoamericana en 1898 hasta más allá del final de la primera Guerra Mundial, los Estados Unidos emprendieron una cruzada expansionista sin precedentes en la historia del continente americano. La nueva potencia que disputaba la hegemonía global ocupó militarmente a Puerto Rico, Cuba, República Dominicana, Haití, Panamá, Nicaragua y México, allanando el camino para el establecimiento de sus bancos y empresas, los cuales integrarían la región al crecimiento y desarrollo de su capital monopolista-financiero. Sin embargo, el método no fue absolutamente inédito. Ya a finales del siglo anterior los británicoshabían sentado las bases para el despliegue de tal dominación imperialista. Es por eso que, al igual que Giovanni Arrighi, contextualizo mi lectura en el marco de El Largo siglo XX que comenzó en los 1870’s y que se extiende a través de la siguiente centuria. Por lo tanto, en este artículo intento examinar cómo la ocupación británica de Egipto en 1882 y el argumento de la deuda marcó ciertas pautas que nos permiten entender las dinámicas que asume el imperialismo estadounidense en su expansión a principios del siglo XX en el Caribe.
From the Spanish-American War in 1898 until beyond World War I, the United States undertook an expansionist crusade unprecedented in the history of the American continent. The new power that disputed global hegemony militarily occupied Puerto Rico, Cuba, Dominican Republic, Haiti, Panama, Nicaragua, and Mexico, paving the way for the establishment of its banks and companies, which would integrate the region to the growth and development of its monopoly- financial capital. However, the method was not novel. Already at the end of the previous century, the British had laid the foundations for the deployment of such imperialist domination. That is why, like Giovanni Arrighi, I contextualize my reading in the framework of The Long 20th Century that began in the 1870s and extends through the next century. Therefore, in this article, I try to examinehow the British occupation of Egypt in 1882 and the debt argument markedcertain guidelines that allow us to understand the dynamics assumed by US imperialism in its expansion in the early twentieth century in the Caribbean.
Des de la Guerra Hispanoamericana a 1898 fins a més enllà de la fi de la primera Guerra Mundial, els Estats Units van emprendre una croada expansionista sense precedents en la història de el continent americà. La nova potència que disputava l’hegemonia global va ocupar militarment a Puerto Rico, Cuba, República Dominicana, Haití, Panamà, Nicaragua i Mèxic, aplanant el camí per a l’establiment dels seus bancs i empreses, els quals integrarien la regió a el creixement i desenvolupament del seu capital monopolista i financer. No obstant això, el mètode no va ser absolutament inèdit. Ja a la fi de el segle anterior els britànics havien establert les bases per al desplegament de tal dominació imperialista. És per això que, a l’igual que Giovanni Arrighi, va contextualitzar la meva lectura en el marc del llarg segle XX que va començar en els 1870 i que s’estén a través de la següent centúria. Per tant, en aquest article intent examinar com l’ocupació britànica d’Egipte el 1882 i l’argument del deute va marcar certes pautes que ens permeten entendre les dinàmiques que assumeix l’imperialisme nord-americà en la seva expansió a principis de segle XX al Carib.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados