Els lepidòpters diürns de la serra de Castelltallat (Lepidoptera)

• Autores: Josep Planes
• Localización: Butlletí. Societat Catalana de Lepidopterologia, ISSN 1132-7669, Nº. 103, 2012, págs. 57-70
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The day flying lepidoptera of the Serra de Castelltallat (Lepidoptera)
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    La serra de Castelltallat és un espai natural amb protecció legal de classe EIN que arriba a as-solir els 936 m. Se n’ha fet l’estudi de la població de ropalòcers a base de censos en transsectes regulars repetits diverses vegades des de l’any 2000. Es tracta d’un territori completament condicionat pels in-cendis dels anys noranta. Els resultats ens indiquen que les espècies més abundants arreu de la serra són M. lachesis, A. crataegi i P. hispana. Al vessant nord és E. aurinia la més nombrosa, seguida a distància de C. dorus; al vessant sud destaca P. bathseba. Per alçades, E. aurinia torna a dominar a les cotes altes, seguida, de lluny, per L. sinapis, i, a les baixes, seguida de prop de P. bathseba. Altres espècies poc abundants, però dignes de ser tingudes en compte, són: E. desfontainii, P. daphnis, H. lucina, I. iolas; P. fulgens; M. proto; A. niobe; Z. ephialtes. En canvi, s’hi troben a faltar força repre-sentants del gènere Melitaea.

  • English

    The Serra de Castelltallat, a mountain ridge rising to 936 m a.s.l, is protected as an Area of Natural Interest. The butterflies of the area were studied using regular transects that were repeated several times from 2000 onwards. The whole Serra has been greatly influenced by the forest fires that swept the area in the 1990s. The results reveal that the commonest species are Iberian Marbled White M. lachesis, Black-veined White A. crataegi and Provence Chalkhill Blue P. hispana. On the north face of the ridge, Marsh Fritillary E. aurinia is the most numerous species, followed in number at some distance by Dusky Heath C. dorus, while on the southern side Spanish Gatekeeper P. bathseba is one of the commonest species. Marsh Fritillary is dominant in the highest areas of the range, followed in number at some distance by Wood White L. sinapis, while at low altitudes it is closely followed in number by Spanish Gatekeeper. Other interesting but much scarcer species include Spanish Fritillary E. desfontainii, Méleager’s Blue P. daphnis, Duke of Burgundy H. lucina, Iolas I. iolas and Catalan Furry P. fulgens Blues, Sage Skipper M. proto, Niobe Fritillary A. niobe and the burnet moth Z. ephialtes. Nevertheless, few species of the genus Melitaea are present.