Juan Pablo Pertierra, José Luis García Marín, Carles Pla i Zanuy
La anchoa, Engraulis encrasicolus, es uno de los peces pelágicos del mar Catalán (Mediterráneo noroccidental) con mayor interés comercial. En este mar, se han localizado dos áreas de puesta que se encuentran respectivamente en aguas jurisdiccionales francesas y españolas. Este hecho ha sugerido la existencia en el mar Catalán de dos subpoblaciones que podrian ser gestionadas independientemente. Se ha analizado electroforéticamente una muestra de cada una de estas áreas de puesta y no hemos encontrado diferencias genéticas en ninguno de los nueve loci polimórficos analizados. A pesar de que estos resultados no confirman la existencia de dos subpoblaciones discretas, otras evidencias indican que ambas áreas están parcialmente aisladas. Presentamos aquellas hipótesis que podrían justificar esta aparente contradicción entre los datos reproductivos y los genéticos
El seitó, Engraulis encrasicolus, és un dels peixos pelàgics del mar Catali (Mediterrània nord-occidental) amb més importància comercial. En aquest mar s'han localitzat dues àrees de posta, localitzades sota aigües jurisdiccionals franceses i espanyoles respectivament, cosa que suggeriria que el seitó del mar Català podria constituir dues subpoblacions diferenciades i, per tant, ser gestionades independentment. S'ha analitzat electroforèticament una mostra de cadascuna d'aquestes àrees de posta i no hem trobat diferbncies genètiques a cap dels nou loci polimòrfics estudiats. Tot i que aquesta informació no confirma I'existència de les dues subpoblacions discretes, altres evidències indiquen que ambdues àrees estlàn parcialment afilades. Presentem un conjunt d'hipòtesis que justificaria aquesta aparent contradicció entre les dades reproductives i genètiques
The anchovy, Engraulis encrasicolus, is one of the most important pelagic commercial fish from the Catalan Sea (Northwestern Mediterranean). In this sea, two spawning areas are located under French and Spanish jurisdiction respectively, and suggest that Catalan Sea anchovies may comprise two subpopulations and therefore may be managed independently. We examined one sample from each spawning area and found no genetic differences at the nine variable proteincoding loci screened. Although the lack of allele-frequency differences does not confirm the existcnce of two genetically-discrete subpopulations, other evidence suggests the spawnning areas are at least partially isolated. A set of hypothesis that can accomodate the spawning and genetic data is presented
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados