From traumatic memory to utopian imagination

• Botia Merchán, H. Augusto ^[1]
  1. [1] Member of the Digithum editorial team
• Localización: Digithum: A relational perspective on culture and society, ISSN-e 1575-2275, Nº. 20, 2017, págs. 24-26
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • De la memoria traumática a la imaginación utópica
  • De la memòria traumàtica a la imaginació utòpica
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Los problemas relativos a las múltiples relaciones entre la imaginación y la memoria se han convertido, durante el último siglo, en un pregnante conjunto de estudios, cuyo amplio rango de corrientes y enfoques sobre el cambio social y cultural está en desarrollo. Esta idea es la espina dorsal de esta sección del vigésimo número de Digithum. La conjunción entre ambas nociones sociotemporales designa un prolífico campo de estudios contemporáneos en las humanidades y las ciencias sociales. Los artículos que se presentan a continuación se suscriben, cada uno con sus propios acentos, a la idea de que comprender el pasado sin intersectarse con el porvenir es dejar de lado la bidimensionalidad del tiempo sociohistórico y, por ende, el carácter marcadamente temporal de lo humano. En los artículos que comprende esta sección se pueden palpar algunas de las características esenciales del proceso mediante el cual la memoria traumática, particularmente, pero también la imaginación utópica, destacando la otra orilla, se han constituido en línea de investigación de los llamados estudios sobre memoria. Es necesario indicar que se trata apenas de la memoria del siglo xx, del siglo de las víctimas como, en el sentido subrayado, ha sido denominado por sus estudiosos, quienes no pueden sino dar cuenta de sucesivas debacles humanitarias que reclaman y reclamarán atención por muchas décadas aún.

  • català

    Els problemes relatius a les múltiples relacions entre la imaginació i la memòria han generat, al llarg del darrer segle, un conjunt destacable d’estudis, encara en desenvolupament, que abracen una àmplia varietat de corrents i enfocaments sobre el canvi social i cultural. Aquesta relació entre memòria i imaginació també constitueix l’espina dorsal del dossier temàtic del vintè número de Digihtum. La conjunció entre totes dues nocions sociotemporals defineix avui dia un camp d’estudi prolífic en les humanitats i les ciències socials. Els articles que es presenten a continuació s’inscriuen, cadascun amb els seus propis accents, en la idea que comprendre el passat sense relacionar-lo amb l’esdevenidor implica deixar de banda la bidimensionalitat del temps sociohistòric i, per consegüent, el caràcter essencialment temporal del que és humà. En els articles que conformen aquesta secció hom pot palpar alguns dels trets essencials del procés pel qual sobretot la memòria traumàtica, però també, a l’altra riba, diríem, la imaginació utòpica, s’han constituït en línia d’investigació dels anomenats estudis sobre memòria. Cal assenyalar que es tracta únicament de la memòria del segle xx, el segle de les víctimes, com l’han anomenat els seus estudiosos, que no poden deixar de constatar els successius desastres humanitaris que reclamen i reclamaran encara atenció durant moltes dècades.

  • English

    Over the last century, the problems concerning the manifold relations between memory and imagination have become a major set of studies wherein a wide range of current approaches on social and cultural change are developing. This is the core idea of this section in the twentieth issue of Digithum. The confluence between both socio and temporal notions denotes a fertile realm of contemporary studies within humanities and social sciences. The articles below, each of them in their own way, present the idea that, in order to comprehend the past, its link with the future must be taken into account; otherwise, the two-dimensional character of the socio historical time, as well as the temporal connotation of all that is human, is being neglected. The articles that make up this section probe some of the essential characteristics of the process in which especially traumatic memory as well as utopian imagination, the former’s counterpart, have grown into a research interest within the so-called realm of memory studies. Needless to say that they focus on the 20th century, or as it has been called by those who study it, -and are only able of providing an account of subsequent humanitarian debacles which are still to be decried