Resumen de Post-truth politics in the Middle East:: the case studies of Syria and Turkey

Gabriele Cosentino, Berke Alikasifoglu

• español

  Este artículo presenta dos estudios de caso de desinformación del Próximo Oriente que encajan con el debate académico más amplio de las «políticas posverdad». El primer estudio de caso analiza la campaña de desinformación a través de las redes sociales dirigida a la organización de ayuda humanitaria en Siria conocida como «Cascos Blancos» (White Helmets). El segundo estudio de caso relata la estrategia del presidente turco Erdogan, que se ha aprovechado de la movilización y del potencial de creación de consenso de las redes sociales tras las protestas del Parque Gezi en 2013. Ambos casos presentan dinámicas similares de cooptación de las redes sociales por parte de regímenes autoritarios o autocráticos, especialmente en forma de periodismo ciudadano, contenido generado por usuarios (UGC, por sus siglas en inglés) y «troleo» apoyado por las autoridades del Estado para enfrentarse a los discursos de la oposición.

• català

  Aquest article presenta dos estudis de casos de desinformació del Pròxim Orient que encaixen amb l’àmplia discussió acadèmica de les «polítiques postveritat». El primer estudi de cas analitza la campanya de desinformació a través de les xarxes socials dirigida a l’organització d’ajuda humanitària a Síria coneguda com «Cascos Blancs» (White Helmets). El segon estudi de cas relata l’estratègia del president turc Erdogan, que ha fet servir la mobilització i el potencial de creació de consens de les xarxes socials després de les protestes del 2013 al Parc Gezi. Tots dos casos presenten dinàmiques similars de cooptació de les xarxes socials per part de règims autoritaris o autocràtics, especialment en forma de periodisme ciutadà, contingut generat per usuaris (UGC) i «troleig» que han rebut el suport de les autoritats de l’Estat per canviar els discursos de l’oposició.

• English

  This article presents two case studies of disinformation from the Middle East which fit within the broader academic discussion of ‘post-truth politics’. The first case study analyzes a disinformation campaign via social media targeted at a Syrian humanitarian organization known as the White Helmets. The second case study recounts Turkish President Erdogan’s strategy to leverage the mobilization and consensus-building potential of social media after the 2013 Gezi Park protests. Both cases present similar dynamics of authoritarian or autocratic regimes coopting social media, particularly in the form of citizen journalism, user-generated content (UGC) and ‘trolling’ supported by State authorities to challenge the opposition’s discourses.