El present article reflexiona sobre les nocions d’autoritat i tradició en el pensament d’Hannah Arendt (1906-1975) per tal d’escatir com s’hi relaciona la seva concepció de l’educació. El món ha de ser preservat del seu deteriorament gràcies a la introducció permanent de novetat en ell, tasca que l’autora assigna a l’educació. Tot i així, l’acció educativa, malgrat ser essencial per la preservació del món, s’ha de dur a terme en un marc on aquells elements imprescindibles per endegar-la (l’autoritat i la tradició) es troben en una profunda crisi.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados