Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Walls as documents for remembering in the face of censorship. Case study:: The Des/Aparicions project by Antoni Muntadas

    1. [1] Universidad de Murcia

      Universidad de Murcia

      Murcia, España

  • Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 23, 2019 (Ejemplar dedicado a: Media Archaeology II / Digital Humanities II), págs. 40-48
  • Idioma: inglés
  • Títulos paralelos:
    • Los muros como documentos de memoria frente a la censura. Caso de estudio:: El proyecto Des/Aparicions de Antoni Muntadas
    • Els murs com a documents de memòria enfront de la censura. Cas d’estudi:: El projecte Des/Aparicions d’Antoni Muntadas
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      La reflexión sobre la memoria es un tema que ocupa un lugar preponderante en el arte contemporáneo. Este hecho está en consonancia con la necesidad humana de preservar la historia en toda su extensión, desde la recuperación de la memoria histórica, potenciada por las leyes memoriales como forma de justicia con los vencidos en los grandes conflictos bélicos, hasta el rescate de los recuerdos personales e individuales que configuran la memoria colectiva de los diferentes grupos identitarios. El artista asume el rol de historiador e investiga en las distintas fuentes orales y escritas. En ocasiones, como es el caso que nos ocupa, genera archivos en los que identifica la censura a la que está sometida la historiografía, y analiza la ruina y la huella como documento vivo, reflejo de los sucesos ocurridos en lugares concretos. En el presente artículo llevamos a cabo un análisis del caso de estudio del proyecto Des/Aparicions, llevado a cabo por Antoni Muntadas en 1996 en el Arts Santa Mònica, apoyándonos en las afirmaciones y consideraciones extraídas de una conversación que mantuvimos con el artista, y que reproducimos en este texto. La utilización de los medios digitales e internet, aprovechando el contexto histórico del edificio, derivan en un contra-monumento site-specific híbrido y simbiótico en el que los muros se convierten en soporte de memorias desaparecidas que son presentadas de manera fragmentaria y volátil en un espacio de reflexión situado a medio camino entre la metáfora y la literalidad.

    • español

      La reflexió sobre la memòria és un tema que ocupa un lloc preponderant en l’art contemporani. Aquest fet està d’acord amb la necessitat humana de preservar la història en tota la seva extensió, des de la recuperació de la memòria històrica, potenciada per les lleis memorials com a forma de justícia amb els vençuts en els grans conflictes bèl·lics, fins al rescat dels records personals i individuals que configuren la memòria col·lectiva dels diferents grups identitaris. L’artista assumeix el paper d’historiador i investiga les diferents fonts orals i escrites. Algunes vegades, com en el cas que ens ocupa, genera arxius en què identifica la censura a la qual està sotmesa la historiografia i analitza la ruïna i la petjada com a document viu, reflex dels successos ocorreguts en llocs concrets. En aquest article duem a terme una anàlisi del cas d’estudi del projecte «Des/Aparicions», dut a terme per Antoni Muntadas el 1996 a l’Arts Santa Mònica, amb l’ajuda de les afirmacions i les consideracions extretes d’una conversa que vam mantenir amb l’artista i que reproduïm en aquest text. La utilització dels mitjans digitals i internet aprofitant el context històric de l’edifici es deriven en un contramonument específic del lloc («site-specific)» híbrid i simbiòtic en el qual els murs es converteixen en suport de memòries desaparegudes, les quals es presenten de manera fragmentària i volàtil en un espai de reflexió situat a mig camí entre la metàfora i la literalitat.

    • English

      Reflecting on memory is a topic that occupies a pivotal place in contemporary art. In itself, this reflects the human need to preserve the history in its entirety, from retrieving Historical Memory with the aid of memory laws as a form of justice for the victims of wars and conflicts, right through to rescuing personal and individual recollections that combine to form the collective memory of different identity groups. The artist takes on the role of historian and examines a range of verbal and written sources. On occasions, such as in the case we are focusing on here, he creates archives in which the censorship to which historiography is subject becomes apparent. He also analysis ruins and traces as a living document, a reflection of the events that have occurred in particular places. This article analyses the case study of the project «Des/Aparicions (Dis/Appearances)», created by Antoni Muntadas in 1996 in the Arts Santa Mònica cultural centre, based on the statements and reflections taken from a conversation we held with the artist, which is reproduced in this text. The use digital media and the Internet, taking advantage of the historical context of the building, leads to a hybrid and symbiotic «site-specific» counter-monument in which the walls become the medium for disappeared memories that are presented in a fragmentary and volatile way in a space for reflection located halfway between metaphor and literality.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno