Aparcería y familia compleja

• Autores: Daniel Devolder, Angels Torrents Rosés
• Localización: Papers de demografia, Nº. 85, 1994
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • La pràctica generalitzada de la parceria en algunes zones europees ha conduit a les famílies a adoptar unes regles d'organització de les llars que porten a l'existències de llars múltiples o extenses. Aquest article seguirà la visió adoptada, entre d'altres, per l'historiador francès Pierre Goubert a finals dels anys setanta, en suggerir que determinades formes familiars són, molt sovint, la resposta a les necessitats de gestió de les empreses agràries. En aquest sentit la nostra visió s'aparta de la de Hajnal-Laslett els quals tenen tendència a considerar les formes familiars com um fet bàsic de la civilització, de natura cultural, sense connexió amb l' economia. Per tal de verificar aquesta relació hem triat tres exemples del centre-sud europeu: Larochemillay en el centre de França, Lorenzana y Luciana, en la regió italiana de Toscana, y en tercer lloc Sant Pere de Riudebitlles en la comarca vitivinícola de l'Alt Penedès. ; La práctica generalizada de la aparcería en ciertas zonas europeas ha conducido a las familias a adoptar unas reglas de organización familiar que llevan a la existencia de hogares extendidos o múltiples. Esta discusión seguirá la perspectiva adoptada, entre otros, por el historiador frances Pierre Goubert a finales de los años setenta, al sugerir que determinadas formas familiares son, a menudo, respuestas a las necesidades de gestión de una empresa agrícola. En este sentido, nuestro trabajo se aleja de la visión Hajnal-Laslett, quienes tienen tendencia a considerar las formas familiares como un hecho básico de civilización, de naturaleza cultural, sin conexión directa con las contingencias económicas. Para verificar esta relación hemos escogido tres ejemplos del centro-sur europeo, a saber: Larochemillay en el centro de Francia, Lorenzana y Luciana en la región italiana de Toscana, y finalmente Sant Pere de Riudebitlles en la comarca vitivinícola catalana del Penedés.