Jordi Bayona i Carrasco, Andreu Domingo i Valls
A la ciutat de Barcelona, el creixement de les migracions internacionals i, en conseqüència, de la població de nacionalitat estrangera resident, ha comportat la propagació del fenomen migratori en el conjunt de la ciutat, malgrat que la població de nacionalitat estrangera es distribueixi dins l'entramat urbà de forma irregular. En aquest sentit, l'habitatge on s'allonguen es configura com una de les variables explicatives més importants de la seva distribució espacial podent aportar, al mateix temps, una valuosa informació sobre la seva integració a la ciutat. Malgrat la inexistència d'una font estadística actualitzada que relacioni la població estrangera amb l'habitatge, proposem un estudi de caràcter ecològic que ens permeti, almenys, establir una tipologia dins un àmbit inframunicipal, que ens relacioni els barris de la ciutat, l'habitatge i la població estrangera i que ens permeti avançar hipòtesis futures que tindran de ser contrastades amb els resultats del Cens de 2001. ; En la ciudad de Barcelona, el crecimiento de las migraciones internacionales, y en consecuencia de la población de nacionalidad extranjera residente, ha comportado la propagación del fenómeno migratorio en el conjunto de la ciudad, aunque la población de nacionalidad extranjera se distribuya en el entramado urbano de forma irregular. En este sentido, la vivienda en que se alojan se configura como una de las variables explicativas más importantes de su distribución espacial, pudiendo aportar al mismo tiempo una valiosa información acerca de su integración a la ciudad. A pesar de la inexistencia de una fuente estadística actualizada que relacione la población extranjera con la vivienda, proponemos un estudio de carácter ecológico que nos permita al menos establecer una tipología a nivel inframunicipal, que nos relacione los barrios de la ciudad, la vivienda y la población extranjera, y que permitirá avanzar hipótesis futuras que deberán ser contrastadas con los resultados del Censo de 2001. ; The city of Barcelona has been under a rapid growth of international migration flows bringing into the City foreign resident groups. This arriving population is spreading around the urban red in a very irregular way in terms of its space distribution within the city. One may observe, moreover, that the residential space has a close relationship with the social/cultural integration of the migrants to the City. Since there is no up-to-date information for Barcelona on those matters we propose here an ecological study that would allows us to establish a population tipology at the micro-area level linking neighborhoods, housing and foreign population. Such study is relevant in terms of setting future hypotheses that can be investigated/compared to the 2001 Census. ; La croissance des migrations internationales dans la ville de Barcelone et, en conséquence de l'effectif de la population étrangère qui y réside, conduit à l'extension du phénomène migratoire à toute la ville, même si la distribution des étrangers dans l'espace urbain est irrégulière. En ce sens, une des variables clés pour expliquer cette distribution spatiale est le type de logement dans lequel ils vivent. L'étude des caractéristiques des logements qu'ils occupent permet également de mesurer leur degré d'intégration sociale. Malgré l'absence de sources récentes qui permette d'étudier le type de logement de la population étrangère, nous proposons une approche de type écologique qui nous permet de construire une typologie au niveau infra municipal, dans laquelle s'établissent les relations entre quartiers, types de logement et population étrangère. Ceci nous permet d'avancer des hypothèses sur l'évolution future qui devront êtres vérifiés à partir des données du recensement de 2001.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados