Resumen de Concentració i segregació al municipi de Barcelona, 1991-2002
Andreu Domingo i Valls, Jordi Bayona i Carrasco
A l'inici del segle XXI, la represa de les migracions com a motor del creixement demogràfic de la ciutat, fa de l'estudi de les migracions internacionals i de la seva distribució en el territori un objectiu prioritari. En aquesta ocasió s'estudia la concentració i la segregació espacial producte dels darrers moviments migratoris, i es preveu la seva evolució futura, aportant reflexions sobre l'impacte en l'habitatge. El principal canvi en la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera resident a la ciutat de Barcelona durant els anys noranta ha estat el desplaçament de les zones de concentració dels barris amb major renda i qualitat de l'habitatge, als barris amb menor renda i pitjor qualitat d'habitatge. Juntament amb aquests fets, s'observa l'emergència d'assentaments en alguns barris on a mitjans dels anys noranta gairebé no hi residia població estrangera. La intensitat del creixement ha tingut com a primera conseqüència disminuir tant la concentració com la segregació de la majoria de les nacionalitats presents a la ciutat.
