La obtención del dato en demografía es un ejercicio de particular importancia sobre todo en lo que se refiere a su construcción y su aprehensión como actos de carácter subjetivo y objetivo de parte del investigador. En la práctica existen dos tipos de datos con los que la demografía ha trabajado: los cuantitativos que hacen referencia a todo lo que es mensurable, y los cualitativos relacionados a los discursos. Los censos y registro de hechos vitales por una parte y las entrevistas a profundidad y la observación por la otra, son las fuentes sobre el que se construye el dato cuantitativo y cualitativo, respectivamente. En la investigación el dato cuantitativo es utilizado para la relación causal de variables (explicación de los fenómenos demográficos a nivel macro) y el dato cualitativo es utilizado para la construcción de conceptos sensibilizadores (comprensión de los fenómenos demográficos). En la construcción de ambos tipos de datos se pone en practica una serie de procedimientos para dar sentido a la relación epistemológica entre la teoría y la realidad toda vez que el dato en forma neutral no existe ya que su construcción es el resultado de la interacción del que investiga, de la matriz epistemológica utilizada y de las personas que proporcionan la información dentro de un contexto social determinado. ; L'obtenció de la dada en demografia és un exercici de particular importància, sobretot, en allò referent a la seva construcció i concepció com a actes de caràcter subjectiu i objectiu per part de l'investigador. En aquesta pràctica, existeixen dues tipologies de dades amb les quals la demografia ha treballat: les quantitatives que fan referència a tot allò mesurable, i les qualitatives relacionades amb el discurs. Els censos i registres de fets vitals per una banda, i les entrevistes en profunditat i l'observació per una altra, són les fonts sobre les que es construeix la dada quantitativa i qualitativa, respectivament. En les investigacions, la dada quantitativa s'utilitza per la relació causal de variables (explicació dels fenòmens demogràfics a nivell macro) i la dada qualitativa s'utilitza per la construcció de conceptes sensibilitzadors (comprensió dels fenòmens demogràfics). En la construcció d'ambdues tipologies de dades es posa en pràctica un conjunt de procediments per donar sentit a la relació epistemològica entre la teoria i la realitat, a la vegada que la dada en forma neutral no existeix ja que la seva construcció és el resultat de la interacció del que investiga, de la matriu epistemològica utilitzada i de les persones que proporcionen la informació dins d'un context social determinat. ; The obtaining of the datum in demography is a particular importance exercise, mostly for its construction and apprehension that are both seen, by the researcher, as acts of a subjective and an objective character. In practice, there are two data types in demography studies: quantitative, referred to all that is measurable; and qualitative, related to speeches. Censuses and vital statistics registers, in one hand, and in depth-interviews and observations, in the other, are the sources of each kind of data: quantitative and qualitative, respectively. In research, the quantitative datum is used for the establishment of causal relations among variables (macro-level explanations of demographic phenomena) and the qualitative datum is used for the construction of sensitizer concepts (comprehension of the demographic phenomena). In the construction of both data types, a series of procedures are used to give sense to the epistemological relation existent between theory and reality. All the above considering that the neutral form of the datum does not exist because of the bias introduced by the interaction of the researcher, the epistemological matrix used and the people who give the information within a certain social context.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados