Resumen de The internal migration of foreign-born population in southern Europe: demographic patterns and individuals determinants
Joaquín Recaño Valverde, Verónica de Miguel Luken
The main objective of this document is to describe the different socio-demographical and individual factors that explain the internal migration patterns of the foreign-born population in some Southern European countries: Italy, Portugal and Spain, countries with a common history of past emigration and that have become dynamic destinations in the European context of immigration since de middle of the nineties of the XXth century. The analysis is based on micro-data files which provide information on individuals that have changed their place of residence by basic demographic characteristics (age, sex and country of birth, origin and destination of internal migration, housing tenure, employment and level of education). We intend to answer the following questions: Are the demographic patterns of internal migration of foreign-born similar to those of natives by age and sex? Do these migration patterns differ by immigrant origin? Are the observed demographic patterns by specific national groups always the same or do they differ according to the country of destination? And lastly, what are the effects of the individual characteristics on the internal migration of foreigners as we compare by country of residence? Following a descriptive analysis of demographic patterns of internal migration of foreign-born and native-born we will apply some logistic regression to explore some of the individual and aggregated characteristics that may influence in explaining differences in mobility among groups and countries in Southern Europe. Our main findings are: the internal migration intensity of the foreign born population is considerably higher than that of native population (this is proved for Africans, Asians and Latin-Americans); the first two groups also show important gender differences (males are more mobile), but patterns are more balanced for Latin-Americans; and finally, individual factors have similar influences in all the considered countries, even if the odds-rations show higher differences for medium and long distance migration. ; Es descriuen els diferents factors sociodemogràfics i determinants individuals que expliquen els patrons de migració interna de la població nascuda a l'estranger, en alguns països del sud d'Europa: Itàlia, Portugal i Espanya, països amb una història comuna d'emigració i que s'han convertit, des de mitjans dels anys noranta del segle XX, en destinacions d'immigració. L'anàlisi es basa en microdades de les persones que han canviat el seu lloc de residència, amb informació demogràfica (edat, sexe i país de naixement, origen i destinació de la migració interna, tinença de l'habitatge, ocupació i nivell d'instrucció). Es respon a: el perfil demogràfic dels nascuts a l'estranger que protagonitzen migracions internes, són similars al dels nadius, per edat i sexe? Aquests patrons de migració es diferencien segons origen de l'immigrant? Són els patrons demogràfics observats sempre iguals, segons grups nacionals o bé es diferencien segons el país de destinació? I finalment, con influeixen els determinants individuals sobre la migració interna dels estrangers, en comparar per país de residència? Després d'una anàlisi descriptiva dels patrons demogràfics de la migració interna dels nascuts a l'estranger i els nascuts en el país, s'apliquen algunes regressions logístiques per explorar algunes de les característiques individuals i agregades, que poden explicar les diferències en la mobilitat entre els grups i entre els països del sud d'Europa. Les principals conclusions són: la intensitat de la migració interna de la població nascuda a l'estranger és molt superior a la de la població nativa (això es demostra entre els africans, asiàtics i llatinoamericans); els dos primers grups també mostren importants diferències de gènere (els homes es mouen més), però els patrons són més equilibrats per als llatinoamericans; i finalment, els factors individuals tenen influències semblants en tots els països analitzats, fins i tot en aquells a on l'odds-ratio mostra diferències més grans pels de distància migratòria mitjana i llarg. ; Se describen los diferentes factores sociodemográficos y los determinantes individuales que explican los patrones de migración interna de la población nacida en el extranjero, en algunos países del sur de Europa: Italia, Portugal y España, países con una historia común de emigración y que se han convertido, desde mediados de los años noventa del siglo XX, en destinos de inmigración. El análisis se basa en microdatos de las personas que han cambiado su lugar de residencia, con información demográfica (edad, sexo y país de nacimiento, origen y destino de la migración interna, la tenencia de la vivienda, el empleo y el nivel de instrucción). Se responde a: ¿el perfil demográfico de los nacidos en el extranjero, que protagonizan migraciones internas, son similares a la de los nativos, por edad y sexo? ¿Estos patrones de migración, se diferencian según origen del inmigrante? ¿Son los patrones demográficos observados siempre igual según grupos nacionales o bien se diferencian según el país de destino? Y por último, ¿cómo influyen los determinantes individuales sobre la migración interna de los extranjeros, en comparar por país de residencia? Tras un análisis descriptivo de los patrones demográficos de la migración interna de los nacidos en el extranjero y de los nacidos en el país, se aplican algunas regresiones logísticas para explorar algunas de las características individuales y agregadas, que pueden explicar las diferencias en la movilidad entre los grupos y entre los países del sur de Europa. Las principales conclusiones son: la intensidad de la migración interna de la población nacida en el extranjero es muy superior a la de la población nativa (esto se demuestra entre los africanos, asiáticos y latinoamericanos); los dos primeros grupos también muestran importantes diferencias de género (los hombres se mueven más) pero los patrones son más equilibrados para los latinoamericanos; y por último, los factores individuales tienen influencias similares en todos los países analizados, incluso en aquellos donde el odds-ratio muestra diferencias mayores para los de media y larga distancia migratoria.
