La destrucción de empleo de migrantes y españoles (2007-2011): factores demográficos, sectoriales y territoriales

• Autores: Elena Vidal Coso, Fernando Gil Alonso, Andreu Domingo i Valls
• Localización: Papers de demografia, Nº. 409, 2012
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • Se utilizan datos de la Encuesta de Población Activa (EPA) para el período que discurre entre el primer trimestre de 2007 y el tercero de 2011 (últimos datos disponibles en el momento de iniciar esta investigación), es decir, entre el momento previo al inicio de la crisis económica hasta el contexto actual de escasez de oportunidades laborales. El objetivo de esta comunicación es triple: en primer lugar, describir la evolución de la actividad, ocupación y desempleo en función del lugar de nacimiento (España o el extranjero) y del sexo; en segundo lugar, analizar qué sectores de la economía española han experimentado mayores aumentos o disminuciones en el número de empleados en función del sexo y lugar de nacimiento de los mismos; finalmente, a partir de un análisis multivariable a través de la técnica estadística de la regresión logística, el tercer objetivo es estudiar el riesgo relativo de desempleo de los individuos durante la etapa de crisis económica en función de su lugar de nacimiento y de una serie de características sociodemográficas, familiares y laborales, así como en función de la provincia de residencia. Esta perspectiva geográfica señala como resultado final las grandes diferencias existentes en los porcentajes de desempleo entre las provincias del norte y del sur de España, incluso si se controla el efecto de las características personales de la población activa. ; S'utilitzen les dades de la Enquesta de Població Activa (EPA), per al període que va des del primer trimestre de 2007 fins el tercer de 2011 (darreres dades disponibles en el moment d'iniciar aquesta investigació), es a dir, entre el moment inicial previ a l'inici de la recessió econòmica i el context actual amb poques oportunitats laborals. L'objectiu de la comunicació és triple: en primer lloc, descriure l'evolució de l'activitat, ocupació i atur en funció del lloc de naixement (Espanya o l'estranger) i del sexe; en segon lloc, analitzar quins sectors de l'economia espanyola han experimentat els creixements i decreixements d'ocupació més significatius, també en funció del sexe i del país de naixement dels treballadors; finalment, a partir d'un anàlisi multivariable mitjançant la tècnica de la regressió logística, el tercer objectiu és estudiar el risc relatiu d'atur dels individus durant l'etapa de crisi econòmica en funció del lloc de naixement i d'una sèrie de característiques sociodemogràfiques, familiars i laborals, així com en funció de la província de residència. Aquesta perspectiva geogràfica mostra, com a resultat final, les grans diferències existents en les taxes d'atur entre les províncies del nord i del sud d'Espanya, fins i tot si es controla l'efecte de les característiques personals de la població activa. ; The Spanish Labour Force Survey (EPA) has been used to analyse the impact of economic recession on Spaniard's and immigrant's labour market participation. Data used covers from the first quarter 2007 to the third quarter 2011 (last available data when the paper was written). Therefore, it comprises from the moment just before the economic crisis begun to the present job scarcity context. The paper has three main aims. Firstly, to describe economic activity, employment and unemployment trends by sex and place of birth (Spain or abroad). Then, to analyse which are the Spanish economic sectors which have received the greatest and the smallest employment impact. In other words, which have been the industries where jobs have grown more and where they have diminished more. Analyses obviously also include the sex and country of birth dimension. Finally, a logistic regression is carried out to study the risk of becoming unemployed during the economic recession depending on a person's place of birth, the province where he or she resides, and a series of other sociodemographic, family and labour characteristics. This geographic perspective allows concluding that, even when the effect of the economically active population characteristics are controlled for, unemployment rate differences between northern and southern Spanish provinces are still large.