Resumen de Embodied and Situated Aesthetics; An enactive approach to a cognitive notion of aesthetics
- español
Este texto presenta un primer intento de definir la estética como un tipo de cognición. Debido al carácter inaugural de este ensayo, solo esboza ideas claves a este respecto, traza un territorio que comienza a emerger a través de los referentes que lo delinean y que se materializará de forma precisa en los próximos años. Este ensayo se estructura en tres partes. La primera resume los rasgos característicos de un concepto de cognición anclado en la teoría de la autopoiesis y desarrollado en el marco del enactismo. Este concepto difiere radicalmente de su doble significado habitual: la producción o adquisición explícitas o implícitas de conocimiento sobre un objeto o una situación, por parte de un sujeto o grupo de sujetos, mediante el uso de habilidades mentales o del desarrollo de ciertas habilidades para realizar una tarea. Esta noción de cognición se expande en el enactismo para identificarse con un concepto de vida, definido como un proceso de producción de sentido. En la segunda parte, el concepto enactivo de cognición fundamenta mi definición de una noción cognitiva de estética. Mientras que la cognición se define como la actualización de una red autosuficiente de agencias compartidas, la estética se define básicamente como un modo de acción -conducta estética-, es decir, como una forma de participación en la actualización de esta red. Tras caracterizar esta variedad de participación activa con el mundo, se especifica su función en el contexto general de la cognición: la conducta estética posibilita el despliegue de nuevos campos de inteligibilidad, de nuevas posibilidades de comprensión. La tercera parte muestra como este concepto situado y corporeizado de estética clarifica la posición de la investigación estética en el contexto de otras formas de investigación.
- English
This text presents a first attempt to specify the cognitive function of aesthetics or, to put it in more radical terms, to define aesthetics as a variety of cognition . Due to the inaugural character of this essay—although it is rooted in my former work, it initiates a new research environment—it merely outlines key ideas in this regard. It maps out a territory which begins to emerge through the landmarks that delineate it. Accordingly, this text does not include detailed argumentations about the proposed ideas. It simply defines the infrastructure of a conceptual construction that will be enabled and precisely realized in the coming years. This endeavor is framed by the so-called theories of embodied and situated cognition and more specifically the enactive approach. According to the first, cognition takes place due to two necessary conditions: the activities of bodies—biological realized organisms—and their entanglement with their surroundings. Cognition thus cannot occur on the basis of an ideal entity—e.g. a “pure mind”—in a vacuum or “neutral container.” The enactive approach specifies these basic conditions, defining the body as an autonomous system and its involvement with the environment as structural coupling. Furthermore, this cognitive approach explains the relationships between living units and their surroundings in terms of co-emergence: a dynamic and complex system of mutual determination between enabling conditions and emerging qualities.
- català
Aquest text presenta un primer intent de definir l’estètica com un tipus de cognició. Degut al caràcter inaugural d’aquest assaig, només n’esbossa idees clau, traça un territori que comença a sorgir per mitjà dels referents que el delineen i que es materialitzarà de forma precisa els propers anys. Aquest assaig s’estructura en tres parts. La primera resumeix els trets característics d’un concepte de cognició ancorat a la teoria de l’autopoesi i desenvolupat en el marc de l’enactisme. Aquest concepte difereix radicalment del seu doble significat habitual: la producció o adquisició explícites o implícites de coneixement sobre un objecte o una situació, per part d’un subjecte o grup de subjectes, per mitjà de l’ús d’habilitats mentals o del desenvolupament de certes habilitats per fer una tasca. Aquesta noció de cognició s’expandeix en l’enactisme per identificar-se amb un concepte de vida, definit com un procés de producció de sentit. A la segona part, el concepte enactiu de cognició fonamenta la meva definició de noció estètica. Mentre que la cognició es defineix com l’actualització d’una xarxa autosuficient d’agències compartides, l’estètica es defineix bàsicament com un mode d’acció -conducta estètica-, és a dir, com una forma de participació en l’actualització d’aquesta xarxa. Després de caracteritzar aquesta varietat de participació activa amb el món, s’especifica la seva funció en el context general de la cognició: la conducta estètica possibilita el desplegament de nous camps d’intel·ligibilitat, de noves possibilitat de comprensió. La tercera part mostra com aquest concepte situat i corporeitzat d’estètica clarifica la posició de la investigació estètica en el context d’altres formes d’investigació.
