Després de la revolució: estratègies industrialistes barcelonines en la construcció de l'estat liberal espanyol, 1843-1854

• Joan Fuster Sobrepere ^[1]
  1. [1] Universitat Oberta de Catalunya

     Universitat Oberta de Catalunya

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 16, 2006, págs. 221-235
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest treball es proposa explicar el paper de la ciutat de Barcelona i de les seves elits, vinculades a l’economia industrial, en la construcció de l’Estat liberal espanyol; quan, una vegada culminada la revolució liberal, l’estabilització moderada el va configurar com un Estat centralista, especialment a partir de la reforma del poder territorial. A partir d’aquesta característica dominant del nou Estat, s’intenta explicar, d’una banda, les dificultats que tingué la burgesia barcelonina per incidir-hi i obtenir polítiques favorables al seu projecte industrialista —que no era solament una política aranzelària defensiva, sinó un programa de desenvolupament capitalista per a Espanya—, i de l’altra, les enormes dificultats que aquestes elits van trobar per assentar la seva hegemonia i governar els conflictes interns propis de la nova societat classista amb els escassos instruments que aquest Estat els posava a l’abast.

  • English

    This work aims to examine the role of the city of Barcelona and its elites, linked to the industrial economy, in the construction of the liberal Spanish state; when, once the liberal revolution was complete, moderate stabilisation led to a centralist State, especially following the reform of regional powers. In view of this dominant characteristic of the new State, the work looks to assess the difficulties that Barcelona’s bourgeoisie had, on the one hand, in influencing and obtaining favourable policies for their industrialist project —which was not simply a defensive tariffs policy, but a capitalist development programme for Spain—, and, on the other, the enormous difficulties that these elites had in establishing their hegemony and governing the internal conflicts inherent in the new classist society with the few instruments that the State provided.