La Reforma eclesiàstica i religiosa de les diòcesis de la Tarraconense al llarg de la baixa edat mitjana: a través dels qüestionaris de visita pastoral

• Lluís Monjas Manso ^[1]
  1. [1] IES Puig Cargol de Calonge-Sant Antoni
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 16, 2006, págs. 153-164
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 4 Citas
• Resumen
  • català

    A través de la transcripció, l’edició i l’estudi exhaustiu dels qüestionaris de visita pastoral de Tortosa (de 1314), de Girona (de 1329), del sínode de Tarragona (de 1372), de València (de 1383 a 1388), de Tortosa (de 1409), de Jaume Marquilles (Barcelona) (de 1413 a 1414), del Llibre de la cadena (Barcelona) (de 1425) i de Saragossa (de 1435), es posa de manifest l’existència d’unes mateixes directrius reformadores de l’Església i de la religió catòlica a totes les diòcesis de la província eclesiàstica Tarraconense i dels antics regnes de la Corona d’Aragó, des de la celebració del IV Concili del Laterà (1215) fins a l’inici del Concili de Trento (1545). La reforma es concreta en una sèrie de punts de forma paral·lela a totes les diòcesis de la Tarraconense, tot i que podem distingir dos períodes clarament diferenciats: a) des del Concili de Lleida de 1229 fins a la vigília del Cisma d’Occident, en què l’esforç reformador se centrà en la moralitat del clergat i la seva missió pastoral, i en la moralitat personal i social dels laics, les visites s’assemblen a processos eclesiàstics; b) des dels inicis del Cisma d’Occident fins a la vigília del Concili de Trento: l’esforç reformador se centrà en els aspectes jurídics i econòmics dels beneficis, en la formació teològica sagramental del clergat i, molt especialment, en la visitatio rerum, amb la finalitat d’implantar una política de la decoració que dirigia i promovia l’incipient culte eucarístic propi de les devocions populars del moment, que, en molts aspectes, s’avançà a la reforma del Concili de Trento. No obstant això, entre aquests dos períodes i el que s’inicia amb el Concili de Trento, hi ha més continuïtats que ruptures.

  • English

    Through transcription, edition and exhaustive study of pastoral visits questionnaires of Tortosa in 1314, of Girona in 1329, of the synod of Tarragona in 1372, of Valencia from 1383 until 1388, of Tortosa in 1409, of Jaume Marquilles (Barcelona) from 1413 until 1414, of the Llibre de la cadena (Barcelona) in 1425 and of Zaragoza in 1435, the existence of the same church reformation directions and of the Catholic religion in all the diocese of the ecclesiastical province of Tarragona and of the ancient Kingdoms of the Crown of Aragon from the celebration of the 4th Council of Letran (1215) until the begining of the Council of Trento (1545) is stated. The reformation is produced in a parallel way in all the diocese of Tarragona, although we can single out two clearly distinctive periods: a) from the Lleida Council in 1229 until the vigil of the western schism: the reformation effort was centered in the morality of the clergy and their pastoral mission, and in the social and personal morality of the laymen, the visits are similar to ecclesiastical processes; b) from the initial times of the western schism until the vigil of the Trento Council: the reformation effort was centered in the legal and economic sides of the benefits, in the theological and sacramental education of the priests and especially in the visitatio rerum with the intention of stating a decoration policy that was ruling and was promoting the incipient eucharistic cult typical from the popular devotions of the times, and in many ways, it was put forward to the reform of the Trento Council. There is more continuity rather than breaking.