Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964-1978

• Autores: Elionor Sellés
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 17, 2007, págs. 285-309
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    The first part of the thesis, Workers’ Movement, Political, Social and Cultural Change.

    Comissions Obreres in Catalonia, 1964-1978, deals with the birth of Comissions Obreres (CCOO), exposing the weakness of political parties who cannot control personal agreement among some of their members. Those people, despite the restrictions imposed by their respective political parties, will start in Catalonia the new workers’ movement after the Spanish Civil War (1936-1939). Since it’s very launching Comissions Obreres will be marked by an important duality. On the one hand, the movement will spread and enlarge from relationship networks established upon contacts through vertical union membership and also through conflicts emerging during collective enterprise, industry and regional negotiations. On the other hand the movement will organize itself through coordinating committees gathering the politicized activists who will turn these organizations into debate centres, but also into constant disputes, thus reducing the effectiveness of undertaken actions.

    Oral sources have been an essential tool to carry out this thesis. On the first part they are crucial to understand some research work. On the second one they become the core of the subjects dealt with. Thus, for example, instead of considering that there is a gap between trade unionist generations from before and after the war, oral sources reveal the connection between them through family relationship and the meetings in the factories. Furthermore, oral sources allow us to know the deep personal and social transformation experienced by activists through workers’ affiliation. Women, more specially, will discover the feminist perspective from which they looked at the world. Finally, oral sources unveil a kind of disappointment among leaders of the workers’ movement for not being able of imposing a democratic society with a strong social component.

    The end of dictatorship cannot be understood without the collapse of vertical unions and without last year’s continuous controversies in Franco’s regime. Both aspects were the consequence of actions promoted by Comissions Obreres.

  • català

    En la primera part de la tesi que presentem, Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964-1978, s’aborda el naixement de Comissions Obreres (CCOO) i es posa al descobert la debilitat de les formacions polítiques, que no poden evitar l’entesa personal entre alguns dels seus membres, els quals, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nou moviment obrer després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcat des de l’inici per una dualitat important. D’una banda, el moviment s’anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s’estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en els conflictes que van sorgint en les negociacions col·lectives d’empresa, ram o comarca. I de l’altra, el moviment s’organitzarà a través de coordinadores en les quals s’apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, cosa que resta efectivitat a les activitats que s’hi emprenen.

    Les fonts orals han estat una eina imprescindible per realitzar aquesta recerca, i si en la primera part són decisives per comprendre alguns episodis estudiats, en la segona es converteixen en l’eix central dels temes abordats. Així, per exemple, lluny d’entendre que hi ha un trencament entre les generacions sindicalistes d’abans i de després de la guerra, les fonts orals revelen la connexió entre unes i altres, a través de les relacions familiars i la trobada en l’espai fabril. Alhora, les fonts orals ens permeten conèixer la profunda transformació personal i social que experimenten els activistes a través de la militància obrera, especialment per a les dones, que descobriran la perspectiva feminista des de la qual mirar el món. Finalment, les fonts orals descobreixen en els protagonistes del moviment obrer una certa decepció per no haver estat capaços d’imposar una societat democràtica amb un fort component social.

    La fi de la dictadura no es pot entendre sense l’enfonsament del sindicat vertical i sense la conflictivitat continuada dels darrers anys del règim franquista, ambdós aspectes conseqüència de l’activitat impulsada per Comissions Obreres.