La Participació dels catòlics en el moviment obrer de Barcelona, 1946-1978

• Autores: Francisco José Fernández Segura
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 17, 2007, págs. 259-283
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    The main aim of The Catholic participation of the workers’ movement in Barcelona (1946-1978) was to highlight the importance of the workers’ movement during Franco’s dictatorship and the first years of the political transition as well as to evaluate the Catholic working activists’ contribution to trade unions during that period of time. Therefore, we learn the way in which such a Catholic contribution affected the workers’ movement as a whole and which were its consequences not only in trade unions, but also in politics and inside the Catholic church itself. The relationship between the apostolic workers’ movements such as JOC, HOAC and ACO and other movements like Comunitats Cristianes Populars and Cristians pel Socialisme with the archbishops of that time were sometimes difficult and controversial, a fact which caused that many militants gave up their faith. In terms of trade unions and political parties, the participation of Catholics in the workers’ movement prevented the revival of anticlericalism and the consolidation of Catholic trade unions. Some of its most relevant contributions were educational activities and women’s social promotion.

  • català

    El treball d’investigació La participació dels catòlics en el moviment obrer de Barcelona (1946-1978) en què es basa aquest article tenia com a finalitat fonamental fer palesa la importància del moviment obrer durant la dictadura franquista i els primers anys de la transició i valorar la contribució de la presència de militants catòlics en les organitzacions de classe que es van formar durant el període abans esmentat. Es tractava, doncs, d’analitzar com es va dur a terme aquesta contribució catòlica al conjunt del moviment obrer i quines en van ser les conseqüències, tant en l’àmbit sindical, com en el polític i en el de l’Església catòlica. En l’àmbit eclesial, les relacions dels moviments apostòlics obrers (JOC, HOAC i ACO) i altres moviments com ara les Comunitats Cristianes Populars i Cristians pel Socialisme amb els arquebisbes de la diòcesi de Barcelona Modrego, González Martín i Jubany van ser poc fluides i, moltes vegades, conflictives, la qual cosa va comportar l’abandó de l’Església i de la fe de força militants i consiliaris. En l’àmbit sindical i polític, la participació dels catòlics en el moviment obrer va impedir el ressorgiment de l’anticlericalisme i la consolidació de formacions sindicals de tipus confessional. Els militants obrers creients van comptabilitzar, a la pràctica, la seva militància sindical i política en formacions marxistes amb la seva vivència de la fe. Algunes de les contribucions més importants dels moviments apostòlics al conjunt del moviment obrer van ser les activitats formatives i la seva tasca en la promoció social de la dona