La Recepció del pensament i la cultura europeus a la Catalunya de la Restauració: l'Ateneu Barcelonès i la seva biblioteca com a vehicles de recepció, assumpció i difusió

• Autores: Manuel Pérez Nespereira
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 17, 2007, págs. 229-237
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest treball nasqué de la necessitat de confirmar i/o fixar els punts clau en l’evolució del pensament català autònom. També d’entendre aquesta conformació com un procés dinàmic dins el qual es passa d’un primer període de subordinació i empetitiment a la reivindicació de la igualtat en relació amb la cultura espanyola oficial vertebrada al voltant del castellà.

    Les aportacions dels pensadors i intel·lectuals europeus permeteren bastir un model cultural que a partir de la dècada dels anys noranta del segle dinou té com a miralls el propi país i les aportacions transfrontereres; fortament impregnat de corrents francesos, però també anglosaxons i germànics, culturalment permet la convivència de modernismes laics i religiosos, i políticament recupera un país teòricament fixat sobre el seu passat, però que, alhora, incorpora les novetats que la societat de masses arrossega. La Biblioteca de l’Ateneu, i més en general la mateixa institució, ens permet resseguir aquest viatge fitant les seves crisis internes i estudiant el seu fons bibliogràfic, i sobretot la seva modificació, al llarg del període.

  • English

    The purpose of this essay is to show the necessity of confirming and/or fixing the key points in Catalonian autonomous thinking evolution. Also to understand this confirmation as part of a dynamic process where we go from an early subordination and minimizing period to an equality demand in relation to the Spanish official culture supported by the use of Castilian language. European intelectuals and thinkers contribution allowed building of a cultural model which, from the XIX century nineties, has the own country and cross-border contribution as a model, strongly pervaded with French, as well as Anglo-saxon and Germanic trends.

    It culturally allows coexistence of religious and secular modernism currents, and politically recovers a country which is theoretically fixed in the past but that also incorporates all the news drawn by the mass society. The Ateneu’s Library and more generally the Institution itself, allows us to carefully follow this trip confining its internal crisis and studying its list of titles, and mainly its modification, along the period.