Els Almogàvers: les cares d'un mite

• Anton Maria Espadaler ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, Nº. 18, 2007, págs. 35-51
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The almogavers: the faces of a myth
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • català

    Els almogàvers foren un grup de guerrers mercenaris que se singularitzava en el si dels exèrcits de la Corona d’Aragó. Esmentats per Jaume el Conqueridor i descrits per Desclot, són els protagonistes dels capítols en què Ramon Muntaner narra la seva màxima gesta: l’aventura en terres bizantines, a conseqüència de la qual els reis d’Aragó seran ducs d’Atenes i Neopàtria. Posteriorment el seu exemple serà al·legat en temps de dificultat —Guerra de Successió, Guerra contra Napoleó— fins que la Renaixença els reivindicarà i en farà un mite. El present article estudia com els tractà la literatura catalana, i també la castellana, des dels primers textos i sobretot durant els segles XIX i XX, en un recorregut en què es revela com un mite imperfecte, car els aspectes violents —remarcats per la propaganda hel·lènica— han estat un llast impossible d’eliminar.

  • English

    The almogàvers were mercenary warriors with a special status in the armies of the Crown of Aragon. They were mentioned by the king James the Conqueror and described by Desclot.

    They take the chief role in the chapters in which Ramon Muntaner tells their outmost exploit:

    the adventure in the Byzantine Empire that brought to the kings of Aragon the title of dukes of Athens and Neopàtria. Later on, their example will be brought up in difficult times —war of Succession, war against Napoleon— and finally the Renaixença vindicated them and turned them into a myth. This article analyses the treatment they received from the Catalan and Castilian literature starting with the early texts and particularly during the XIX and XX centuries along a track which reveals how they are an imperfect myth since the violent aspects —emphasized by the Greek propaganda— have turned in an obstacle impossible to overcome.