Resumen de Significació política de Solidaritat Catalana

Santiago Izquierdo Ballester

• English

  This article tries to revise the history of Solidaritat Catalana, one of the most important civic and political movements at the beginning of the twentieth century in Catalonia. In these pages we will study its creation in detail, along with its development and subsequent crisis.

  The short lifespan of Solidaritat Catalana (1906-1909) doesn’t hide the importance of the phenomenon as a reference point for future attempts of union amongst different sectors of Catalan politicians. Furthermore, we are confronted with the first transverse movement of political catalanism. A type of catalanism which, like Solidaritat, demonstrated that it could no longer be monopolised by any party. If Solidaritat Catalana had been merely an alliance of parties up against an imminent political consultation, the result of a common act of protest in opposition to acts that try to attack civil liberties, its duration would have been something without explanation. If it lasted for three years it was because it had a will to last, with aspirations and incentives to become permanent in Catalan politics. Apart from the internal crisis, the real dimension of the movement is explained by the way in which it helped catalanism to become more deep rooted in the collective soul of the Catalans.

• català

  L’article pretén fer una repassada de la història de Solidaritat Catalana, un dels moviments cívics i polítics de major transcendència de principis del segle XX a Catalunya. En aquestes pàgines estudiarem amb detall la seva gestació, el seu desenvolupament i la seva crisi posterior. L’efímera vida de Solidaritat Catalana (1906-1909) no amaga la importància del fenomen com a punt de referència per a futurs intents d’unió entre diferents sectors polítics catalans. A més, estem davant del primer moviment transversal del catalanisme polític.

  Un catalanisme que, com va demostrar Solidaritat, ja no podia ser monopoli de cap partit. Si Solidaritat Catalana hagués estat només una mera aliança de partits davant una consulta electoral imminent, sorgida d’un acte comú de protesta per fets atemptatoris a la llibertat civil, la seva durada hauria estat quelcom inexplicable. Si durà uns tres anys, fou perquè amagava un afany que anava més enllà d’una conjuntura breu, amb aspiracions i estímuls d’esdevenir permanent en la política catalana. I és que per damunt de les seves crisis internes, la veritable dimensió del moviment la dóna el fet d’haver ajudat a fer arrelar una mica més el catalanisme en l’ànima col·lectiva dels catalans.