Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII-XIV

• Elvis Mallorquí ^[1]
  1. [1] Universitat de Girona

     Universitat de Girona

     Gerona, España

     
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 20, 2009, págs. 277-297
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Parish and rural society in the diocese of Girona, 13th and 14th centuries
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    The parish, undervalued by the medieval historiography, was a fundamental institution for the arrangement of the rural society of the diocese of Girona between the 10th and the 14th centuries. It was a well delimited territory, whose inhabitants received the ecclesiastic sacraments from the clergymen who ruled the church and, through the churchwardenship and the churchwardens, they took part in the management of the parish and its economy. The parish influenced directly in the organisation of the rural settlement not only through the ecclesiastical villages, or celleres, but also through the farmhouses scattered within the boundaries of the parish. Besides, the parish was an important source of revenues: through the documentation generated by the bishop of Girona, the tithe appears as a revenue mainly in hands of feudal lords, gentlemen and important ecclesiastic institutions; the parochial clergymen only received the first fruits, or primícies, and other rights of minor value. Finally, the parish contributed significantly to the rural communities configuration in most of the diocese of Girona.

  • català

    La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou la institució fonamental per a l’ordenació de la societatrural del bisbat de Girona entre elssegles X i XIV.

    Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l’església i, a través de l’obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l’ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o celleres com dels masos dispersos pel terme d’una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.