Reinventant pàtries: el regeneracionisme fin-de-siècle a través de Pompeu Gener i Joan Maragall

• Vall Ontiveros, Xavier ^[1]
  1. [1] Institut de Gurb
• Localización: Haidé: estudis maragallians : butlletí de l'Arxiu Joan Maragall, ISSN-e 2014-3818, Núm. 8, 2019, págs. 33-49
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    A partir de l’anàlisi comparativa de les idees transmeses per Pompeu Gener i Joan Maragall en alguns dels seus escrits més remarcables referents a la qüestió nacional, aquest article explora les tensions paradigmàtiques produïdes a finals de segle XIX des de diferents prismes que obeeixen a un mateix fil roig. La conceptualització de la nació incorpora un llenguatge prestat del vitalisme finisecular en voga. La codificació nacionalista integra principis propis d’un regeneracionisme teòric que assimila la nació a un ésser viu amb els seus cicles de creixement i decadència, amb la jerarquia funcional intrínseca entre les parts que formen el tot. La definició del model de societat s’impregna d’un elitisme aristocratitzant. Finalment, el rol que l’intel·lectual hi havia de jugar es mou contradictòriament entre el messianisme i la menys heroica professionalització. L’exploració d’aquests aspectes es situa en el context de la formació del llenguatge catalanista modern i ens permet analitzar continuïtats i discontinuïtats amb el present, pel que fa a la diferenciació Catalunya-Espanya i el paper exercit pels intel·lectuals com a grup social.

  • English

    Joan Maragall and Pompeu Gener strongly influenced Catalan Modernism as intellectual models. Analysing the ideas they maintained in some of their most remarkable writings referring to the national question, this article aims to consider the paradigm shifts in the late 19th century from different points of view subsumed in the same ideological frame. The idea of nation incorporates new perspectives from vitalist philosophical currents. Nationalism integrates the biologic principle of regeneration, defining nations as if they were living beings with their growth and decline cycles, with their intrinsic functional hierarchy between the parts forming the whole. Aristocratic elitism imbues views on society and democracy. The role played by intellectuals oscillates contradictorily between messianism and a less heroic professionalization. The exploration of these issues is set in the context of the formation of modern Catalan nationalism and allows us to analyse historical continuities and discontinuities, concerning the differentiation Catalonia-Spain as national subjects and the role intellectuals play as a social group