De la ciutadania patriòtica a l’exclosa: dones decents i prostitutes sota el primer franquisme

• Lara Fonfría, Javier ^[1]
  1. [1] Universitat Jaume I

     Universitat Jaume I

     Castellón, España

     
• Localización: Fòrum de Recerca, ISSN-e 1139-5486, Nº. 23, 2018, págs. 391-403
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • L’1 d’abril de 1939, es posava fi a la Guerra d’Espanya i s’hi va instaurar un Estat totalitari que va portar a terme una repressió política i moral que va dividir el país entre vencedors i vençuts. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball és analitzar i interpretar com d’aquest derivà un monisme moral, els fonaments ideològics del qual foren el feixisme, amb la Falange i la Sección Femenina, i l’Església, amb encara més preponderància que el feixisme. Així mateix, volem estudiar com es configurà el model que havia de ser la bona mare i esposa: característiques de la perfecta espanyola. La hipòtesi principal és, doncs, que la dona preferida pel règim era aquella que estava amerada de moral nacionalcatolicista. Pel que fa a la metodologia, ha estat cabdal la revisió bibliogràfica de les obres que es detallaran dejús. D’altra banda, s’han emprat fonts primàries, principalment el Butlletí Oficial de l’Estat, per la qual cosa les lleis i els decrets publicats en aquest han servit per a demostrar com la moral es va jurisdiccionalitzar i que la lluita contra la prostitució va suposar, en part, una forta càrrega moralitzant i culpabilitzadora d’aquesta. Això no obstant, aquestes fonts primàries no s’han inclós en el present article, únicament en el TFG del qual és originari.