From drinking fountains to promenades. Water as artistic medium?

• Remesar, Antoni ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: On the W@terfront, ISSN-e 1139-7365, Vol. 62, Nº. 1, 2020 (Ejemplar dedicado a: Del arte público al post-muralismo. Políticas de decoro urbano en procesos de Regeneración Urbana (II)), págs. 3-84
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • De las fuentes de boca a los paseos. ¿El agua como medio artístico?
  • Des les fonts per beure als passeigs. L’aigua com a mitjà artístic?
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen
  • español

    espacios urbanos que irán apareciendo desde los inicios de la eramoderna, y su papel en relación a la estatuaria, el arte público y el paisajismo. La investigación profundizaen los procesos de estetización de las ciudades que se dan antes de la irrupción, como paradigma dominante,del paradigma del movimiento moderno.Para abordar este objetivo se analiza cómo las fuentes han pasado de ser meros artefactos para suministraragua a la ciudad, a elementos de la composición urbana y el decoro urbano. El artículo se divide en lossiguientes apartados[1] Agua en la plaza en el que se revisan los modos y formas de abastecer de agua;[2] Abriendo espacios para [casi] todos que estudia la aparición de los nuevos espacios públicos y elpapel que en ellos cumple el agua;[3] Suministrando agua en el que se revisa el papel que las fuentes cumplen como interface conlos usuarios;[4] Fuentes seriadas: un primer paso para la democratización del arte, revisa el importante papel delas fuentes de hierro fundido como difusoras de obras maestras del arte escondido en los museos;[5] Más allá de la utilidad. El agua en el paisaje urbano, revisa cómo la emergencia de espaciospúblicos como los parques provocarán una utilización del agua en un nuevo formato más monumental.A este apartado sigue [6] Finalmente, espacio público para todos [o casi todos], que revisa el papeldel modelo higienista en la creación de nuevos espacios públicos y el valor que se le da al agua, recuperandolos frentes de agua (ríos, mar) y generando nuevos espacios públicos como los “paseosmarítimos”, las “costaneras” o los “malecones”. En este apartado se sostiene, implícitamente, queel desarrollo de estos espacios está vinculado al patriciado urbano como clase dirigente.Finalmente [7] El agua como espectáculo urbano, aborda el nuevo modelo de uso del agua en espaciospúblicos que los intereses de las nuevas compañías de servicios urbanos asociadas al patriciadourbano procurarán que sea masivo y espectacular, asociado a la electricidad como nuevo serviciourbano.

  • català

    En De l’art públic al post-muralisme. Polítiques de decòrum urbà en processos de Regeneració Urbana (I)(Remesar 2019) a l’investigar la vinculació de l’Art Públic als processos de Regeneració urbana, concloíemque, possiblement, el temps de l’Art Públic ha periclitat i, per bé o per mal, entrem en una etapa en quèregna l’anomenat “art urbà”, específicament el que anomenàvem post-muralisme, una sèrie de pràctiquesartístiques que ancoren el seu desenvolupament en la cultura i experiències del grafit.L’objectiu d’aquesta segona part és analitzar el paper que té l’aigua a la ciutat, des de la perspectiva de laseva vinculació amb els nous tipus d’espais urbans que aniran apareixent des dels inicis de l’era moderna,i el seu paper en relació a l’estatuària , l’art públic i el paisatgisme. La investigació aprofundeix en elsprocessos d’estetització de les ciutats que es donen abans de la irrupció, com a paradigma dominant, delparadigma de el moviment modern.Per abordar aquest objectiu s’analitza com les fonts han passat de ser mers artefactes per subministraraigua a la ciutat, a elements de la composició urbana i el decòrum urbà. L’article es divideix en els següentsapartats[1] Aigua a la plaça en què es revisen les maneres i formes d’abastir d’aigua;[2] Obrint espais per a [gairebé] tothom que estudia l’aparició dels nous espais públics i el paperque en ells compleix l’aigua;[3] Subministrar aigua en què es revisa el paper que les fonts compleixen com interfície amb elsusuaris;[4] Fonts seriades: un primer pas per a la democratització de l’art, revisa l’important paper de lesfonts de ferro colat com difusores d’obres mestres de l’art amagat als museus;[5] Més enllà de la utilitat. L’aigua en el paisatge urbà, revisa com l’emergència d’espais públics comels parcs provocaran una utilització de l’aigua en un nou format més monumental.A aquest apartat segueix [6] Finalment, espai públic per a tothom [o gairebé tothom], que revisa elpaper de el model higienista en la creació de nous espais públics i el valor que se li dona a l’aigua,recuperant els fronts d’aigua (rius , mar) i generant nous espais públics com els “passejos marítims”,les “costaneres” o els “dics”. En aquest apartat es sosté, implícitament, que el desenvolupamentd’aquests espais està vinculat al patriciat urbà com a classe dirigent.Finalment [7] L’aigua com a espectacle urbà, aborda el nou model d’ús de l’aigua en espais públicsque els interessos de les noves companyies de serveis urbans associades al patriciat urbà de procurarque sigui massiu i espectacular, associat a l’electricitat com a nou servei urbà .

  • English

    From drinking fountains to promenades. Water as artistic medium?In From public art to post-muralism. Policies of urban decorum in Urban Regeneration (I) processes (Remesar 2019) when investigating the link of Public Art to urban Regeneration processes, we concluded that,possibly, the time of Public Art periclines and, for better or for worse, we enter a stage in which the socalled“urban art” reigns, specifically what we called post-muralism, a series of artistic practices that anchortheir development in the culture and experiences of graffiti.The objective of this second part is to analyse the role that water has in the city, from the perspective ofits connection with the new types of urban spaces that will appear since the beginning of the modern era,and its role in relation to the statuary, public art and landscaping. The research deepens the processes of aestheticization of cities that occur before the emergence, as a dominant paradigm, of the paradigm of themodern movement.To address this objective, we analyse how the fountains have gone from being mere artefacts to supply water to the city, to elements of urban composition and urban decorum. The article is divided into thefollowing sections[1] Water in the square where the ways of supplying water are reviewed;[2] Opening spaces for [almost] everyone where we study the emergence of new public spaces and the role that water plays in them;[3] Providing water in which the role that fountains play as an interface with users is reviewed;[4] Serial fountains: a first step in the democratization of art, reviews the important role of cast iron fountains as diffusers of masterpieces of art hidden in museums;[5] Beyond utility. Water in the urban landscape, reviews how the emergence of public spaces such as parks will cause the use of water in a new, more monumental format.To this section follows [6] Finally, public space for all [or almost all], which reviews the role of the hygienist model in the creation of new public spaces and the value given to water, recovering waterfronts (rivers , sea) and generating new public spaces such as "promenades", "costaneras" or "malecones". This section implicitly argues that the development of these spaces is linked to the urban patriciate as a ruling class.Finally [7] Water as an urban spectacle, addresses the new model of water use in public spaces that the interests of the new urban service companies associated with the urban patriciate will ensure that it is massive and spectacular, associated with electricity as a new urban service.