De acuerdo con el «Inventario de árboles singulares» hecho en 2016, el objetivo de la dirección del PNIN de Poblet era datar la edad de los árboles más viejos del bosque utilizando la dendrocronología. Con este fin, se obtuvieron muestras de un centenar de árboles de diversas especies. Se eligieron los individuos externamente de más edad. En total, el estudio incluye las dataciones de 96 árboles, entre pinos de diferentes especies, tejos y hayas. Como resultado, se ha comprobado que Pinus nigra es la especie más longeva en el bosque de Poblet. Por término medio, los más viejos superan los 250 años, y se han encontrado 4 ejemplares de más de 400 años. Es así como se ha podido constatar que no todos los árboles fueron eliminados con posterioridad a la desamortización del s. xix, después de que el monasterio de Poblet perdiera la posesión del bosque que había perdurado desde el s. xii.
D’acord amb l’«Inventari d’arbres singulars » fet el 2016, l’objectiu de la direcció del PNIN de Poblet era datar l’edat dels arbres més vells del bosc utilitzant la dendrocronologia. Amb aquesta finalitat, es van obtenir mostres d’un centenar d’arbres de diverses espècies. Es van triar els individus externament de més edat. En total, l’estudi inclou les datacions de 96 arbres, entre pins de diferents espècies, teixos i faigs. Com a resultat, s’ha comprovat que Pinus nigra, la pinassa, és l’espècie més longeva al bosc de Poblet. Per terme mitjà, les pinasses més velles superen els 250 anys, i s’han trobat 4 exemplars de més de 400 anys. És així com s’ha pogut constatar que no tots els arbres van ser eliminats amb posterioritat a la desamortització del s. xix, després que el monestir de Poblet perdés la possessió del bosc que havia perdurat des del s. xii.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados