Resumen de Minerals industrials de les pissarres negres del Silurià del bosc de Poblet

Joan Carles Melgarejo i Draper, Júlia Farré de Pablo, Esperança Tauler, Joaquin Antonio Proenza Fernández, Núria Pujol Solà, Sandra Amores Casals, Josep Roque Rosell, Jingyao Xu

• español

  Las pizarras ampelítiques del Silúrico del bosque de Poblet son ricas en materia orgánica, localmente grafititzada, que les confiere un color negro. Por ello han sido empleadas tradicionalmente, una vez molturadas, como colorante para dar tonos negros o grisáceos (negro humo) a varios derivados industriales. En el siglo XX, en el bosque de Poblet, había varias explotaciones a cielo abierto. La presencia de piritas dispersas en las pizarras negras hace que al oxidarse se genere una solución rica en ácido sulfúrico muy reactiva. Como estas pizarras son caolinítiques y, por tanto, ricas en aluminio, la reacción con las soluciones ácidas genera allofanita. Este mineral aparece en vetas, junto con sulfatos ácidos muy solubles en agua y, por tanto, poco estables, como copiapita, coquimbita, halotriquita y otros. Los monjes del monasterio de Poblet han explotado desde la Edad Media estos minerales en algunas galerías de poca profundidad. El objetivo era obtener materias primas para la producción de alumbre, utilizado esencialmente como mordiente en la tinción de tejidos.

• català

  Les pissarres ampelítiques del Silurià del bosc de Poblet són riques en matèria orgànica, localment grafititzada, que els confereix un color negre. Per això han estat emprades tradicionalment, un cop molturades, com a colorant per donar tons negres o grisencs (negre fum) a diversos derivats industrials. Al segle xx, al bosc de Poblet, hi havia diverses explotacions a cel obert. La presència de pirites disperses en les pissarres negres fa que en oxidar-se es generi una solució rica en àcid sulfúric molt reactiva. Com que aquestes pissarres són caolinítiques i, per tant, riques en alumini, la reacció amb les solucions àcides genera al·lòfana. Aquest mineral apareix en vetes, juntament amb sulfats àcids molt solubles en aigua i, per tant, poc estables, com ara copiapita, coquimbita, halotriquita i altres. Els monjos del monestir de Poblet han explotat des de l’edat mitjana aquests minerals en algunes galeries de poca fondària. L’objectiu era obtenir matèries primeres per a la producció d’alum, utilitzat essencialment com a mordent en la tinció de teixits.