Carles Castaño, Björn D. Lindahl, Andreas Hagenbo, Josu González-Alday, Juan Martínez de Aragón, Xavier Parladé Izquierdo, Joan Pera, José Antonio Bonet Lledós
Con el objetivo de estudiar los efectos de los cambios de humedad y temperatura en las comunidades de hongos del suelo, se analizaron un total de 336 muestras de suelo durante un año en 28 parcelas experimentales del PNIN-Poblet. Las comunidades de hongos de estos suelos y su biomasa se estudiaron mediante métodos moleculares de análisis de ADN y métodos bioquímicos. Los meses de verano y finales de invierno eran los que registraban menos biomasa de hongos en el suelo, mientras que durante el otoño se registraron los valores más altos de biomasa de hongos en el suelo. Sin embargo, los hongos ectomicorrízics eran más resistentes a la sequía que los saprófitos. Los hongos saprófitos podrían verse especialmente afectados en ecosistemas forestales mediterráneos en un contexto de cambio climático.
Amb l’objectiu d’estudiar els efectes dels canvis d’humitat i temperatura en les comunitats de fongs del sòl, es van analitzar un total de 336 mostres de sòl durant un any en 28 parcel·les experimentals del PNIN-Poblet. Les comunitats de fongs d’aquests sòls i la seva biomassa es van estudiar mitjançant mètodes mol·leculars d’anàlisi d’ADN i mètodes bioquímics. Els mesos d’estiu i finals d’hivern eren els que registraven menys biomassa de fongs al sòl, mentre que durant la tardor es van registrar els valors més alts de biomassa de fongs al sòl. Tanmateix, els fongs ectomicorrízics eren més resistents a la sequera que els sapròfits. Els fongs sapròfits es podrien veure especialment afectats en ecosistemes forestals mediterranis en un context de canvi climàtic.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados