Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de L’“espera” a la població desplaçada de Colòmbia. Una forma de patiment i dominació social

Diego Meza, Alessandra Ciurlo

  • español

    El desplazamiento forzado interno en Colombia es un fenómeno complejo y dramático debido a las dimensiones que ha adquirido, la heterogeneidad de las personas afectadas, sus múltiples causas y perpetradores, la persistencia de los procesos de expulsión, el alto nivel de impunidad y la respuesta insuficiente del Estado. El presente artículo centra su atención en los desplazados como población vulnerada y vulnerable que “espera” la intervención del Estado. De la expectación nace una relación desequilibrada entre el Estado y la población desplazada de tipo acreedor/usuario, donde la espera opera como fuente de sufrimiento social y es una forma de dominación por parte del organismo estatal sobre los desplazados. El análisis de algunos rasgos de la espera y sus implicaciones en la vida de la población desplazada muestran el desarrollo de un proceso en el que las condiciones y circunstancias objetivas de la tragedia vivida se convierten en una sujeción subjetiva. Esto conlleva a la despolitización del desplazamiento forzado interno y a que las víctimas sean rebajadas a actores pasivos que deben aguardar pacientemente la ayuda del Estado para obtener soluciones a su condición de vulnerabilidad.

  • català

    El desplaçament forçat intern a Colòmbia és un fenomen complex i dramàtic degut a les dimensions que ha adquirit, l’heterogeneïtat de les persones afectades, les seves causes i perpetradors múltiples, la persistència dels processos d’expulsió, el nivell alt d’impunitat i la resposta insuficient de l’Estat. Aquest article se centra en els desplaçats com a població vulnerada i vulnerable que “espera” la intervenció de l’Estat. De l’expectació neix una relació desequilibrada entre l’Estat i la població desplaçada de tipus creditor/usuari, on l’espera opera com a font de patiment social i és una forma de domini per part de l’organisme estatal sobre els desplaçats. L’anàlisi d’alguns trets de l’espera i les seves implicacions en la vida de la població desplaçada mostren el desenvolupament d’un procés en què les condicions i circumstàncies objectives de la tragèdia viscuda es converteixen en una subjecció subjectiva. Això porta a la despolitització del desplaçament forçat intern i que les víctimes siguin rebaixades a agents passius que han d’esperar pacientment l’ajuda de l’Estat per obtenir solucions a la seva condició de vulnerabilitat.

  • English

    Internal forced displacement in Colombia is a complex and dramatic phenomenon due to the dimensions it has: the heterogeneity of the people affected, its multiple causes and perpetrators, the persistence of displacement processes, the high level of impunity, and the insufficient response of the State. This article focuses on the displaced people as a violated and vulnerable population that "awaits" for State intervention. From the waiting arises an unbalanced relationship between the State and the displaced population, one of creditor/user, in which the waiting operates as a source of social suffering and it is a form of domination of the State over the displaced people. The analysis of some features of waiting and its implications in the life of the displaced population presents the development of a process in which the objective conditions and circumstances of the lived tragedy become a subjective subjection. This leads to the depoliticization of internal forced displacement and the fact that the victims are reduced to passive actors who must wait patiently for the help of the State to obtain solutions to their vulnerable condition.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus