Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Anscombe’s Moral Epistemology and the Relevance of Wittgenstein’s Anti-Scepticism

    1. [1] The Anscombe Bioethics Centre
  • Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 64, 2020 (Ejemplar dedicado a: G.E.M. Anscombe: raó, raonament i acció), págs. 81-100
  • Idioma: inglés
  • Títulos paralelos:
    • L’epistemologia moral d’Anscombe i la rellevància de l’antiescepticisme de Wittgenstein
    • La epistemología moral de Anscombe y la relevancia del antiescepticismo de Wittgenstein
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Elizabeth Anscombe es conocida por su insistencia en que hay acciones absolutamente prohibidas, aunque no está muy segura de por qué es así. No obstante, sostengo en este artículo que Anscombe está más preocupada por la epistemología de las prohibiciones absolutas, y que su pensamiento sobre el conocimiento moral connatural, que se asemeja a la intuición moral, es clave para comprender su pensamiento sobre las prohibiciones morales. Identificaré las características clave de la epistemología moral de Anscombe antes de pasar a investigar sus fuentes, examinar las raíces de la connaturalidad en Tomás de Aquino y compararla con el intuicionismo ético-racionalista, del que Anscombe difiere al rechazar el «bien» como una propiedad simple, no natural. Luego desarrollo un argumento de dos etapas sobre la prohibición absoluta: el primero será poco tomista, mientras que el segundo sugerirá que las prohibiciones absolutas de Anscombe pueden verse como una continuación del antiescepticismo de Wittgenstein en On Certainty. Desarrollo una explicación de las prohibiciones absolutas como una forma de la propuesta de la bisagra de Wittgenstein: no son las conclusiones de los argumentos deductivos, sino los fundamentos de la inteligibilidad en la acción.

    • català

      Elizabeth Anscombe és coneguda per la seva insistència que hi ha accions absolutament prohibides, tot i que no està molt segura de per què és així. No obstant això, sostinc en aquest article que Anscombe està més preocupada per l’epistemologia de les prohibicions absolutes, i que el seu pensament sobre el coneixement moral connatural, que s’assembla a la intuïció moral, és clau per comprendre el seu pensament sobre les prohibicions morals. Identificaré les característiques clau de l’epistemologia moral d’Anscombe abans de passar a investigar-ne les fonts, examinar les arrels de la connaturalitat en Tomàs d’Aquino i comparar-la amb l’intuïcionisme eticoracionalista, del qual Anscombe difereix en rebutjar el «bé» com una propietat simple, no natural. Després desenvolupo un argument de dues etapes sobre la prohibició absoluta: el primer serà poc tomista, mentre que el segon suggerirà que les prohibicions absolutes d’Anscombe poden veure’s com una continuació de l’antiescepticisme de Wittgenstein a On Certainty. Desenvolupo una explicació de les prohibicions absolutes com una forma de la proposta de la frontissa de Wittgenstein: no són les conclusions dels arguments deductius, sinó els fonaments de la intel·ligibilitat en l’acció.

    • English

      Elizabeth Anscombe is well-known for her insistence that there are absolutely prohibited actions, though she is somewhat obscure about why this is so. Nonetheless, I contend in this paper that Anscombe is more concerned with the epistemology of absolute prohibitions, and that her thought on connatural moral knowledge – which resembles moral intuition – is key to understanding her thought on moral prohibitions. I shall identify key features of Anscombe’s moral epistemology before turning to investigate its sources, examining the roots of connaturality in Aquinas and comparing it with rationalist ethical intuitionism, which Anscombe differs from in rejecting “good” as a simple, non-natural property. I then develop a two-stage argument about absolute prohibition: The first will be loosely Thomistic, while the second will suggest how Anscombe’s absolute prohibitions can be seen as a continuation of Wittgenstein’s anti-scepticism in On Certainty. I develop an account of absolute prohibitions as a form of Wittgensteinian hinge proposition – they are not the conclusions of deductive arguments, but the foundations for intelligibility in action.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno