Resumen de Papallones de Catalunya: Distribució i ecologia d’Apatura ilia ([Denis & Schiffermüller], 1775) (Nymphalidae: Apaturinae) a Catalunya

Constantí Stefanescu Bonet, Jordi Dantart

• català

  Apatura ilia és una papallona típica del bosc de ribera que en la fase larvària s’alimenta de diferents salicàcies, com el pollancre, el trèmol i el gatell. Els adults són marcadament arborícoles i s’alimenten, principalment, d’exsudats produïts per arbres, de melassa de pugons i de fruita podrida. Els mascles també s’observen amb freqüència libant de la terra humida i durant la tarda exhibeixen comportament territorial des de la branca d’algun arbre prominent. La fenologia varia segons les condicions climatològiques; en l’ambient mediterrani és, bàsicament, bivoltina, mentre que en l’ambient eurosiberià és, normalment, univoltina. La hivernació té lloc en el tercer estadi larval. A Catalunya es troba àmpliament distribuïda per la meitat septentrional. El recull de citacions bibliogràfiques, dades de col·leccions i d’observacions inèdites ha permès constatar la seva presència en 222 localitats, que corresponen a 95 quadrícules UTM de 10x10 km repartides per 24 comarques catalanes i Andorra, i a un rang altitudinal que va des del nivell del mar fins a 1.650 m. Si bé A. ilia no es presenta mai com una espècie abundant, no es considera amenaçada a Catalunya. Tanmateix, en l’extrem meridional de la seva distribució, al voltant del nucli de Barcelona, s’ha constatat una regressió com a conseqüència directa de la destrucció de l’hàbitat.

• English

  Apatura ilia is a butterfly mostly found in fluvial woodland, where its foodplants include Salicaceae species such as black poplar (Populus nigra), aspen (Populus tremula) and grey willow (Salix cinerea). Adults spend much time perched on the tree canopy and feed manly on tree sap, aphid honeydew and rotten fruit. Males also come to humid ground, probably in search of salts, and, in the afternoon, perform territorial flights from perchs on prominent trees. Phenology varies according to climate: in Mediterranean habitats the species is mainly bivoltine, while in Eurosiberian habitats it is usually univoltine. Overwintering occurs in the third larval instar. Data from collections and unpublished observations show that A. ilia is present from sea level up to 1,650 m in 95 UTM 10x10 km squares in 24 Catalonian counties, as well as in Andorra. Although nowhere abundant, A. ilia cannot be considered as a threatened species in Catalonia. However, populations in the southern part of its Catalan range have experienced an important decline, especially around Barcelona, as a direct consequence of habitat destruction.