Resumen de Sobre la utilització de plantes nutrícies per Anthocharis cardamines L. al sud d’Europa (Lepidoptera: Pieridae)

Constantí Stefanescu Bonet, Jordi Dantart

• català

  Al centre i nord d’Europa, Anthocharis cardamines s’alimenta de moltes crucíferes, tot i haver-hi una gran variabilitat en la supervivència larvària segons l’espècie utilitzada. A nivell de po- blacions concretes, l’ovoposició també té lloc sobre una àmplia gamma de crucíferes, raó per la qual Wiklund & Ahrberg (1978) l’han qualificada com una espècie oligòfaga-polífaga. Aquesta estratè- gia podria estar afavorida per maximitzar l’èxit reproductiu sota unes condicions de temps limitant (a causa d’un clima desfavorable) durant l’ovoposició de les femelles. Fruit de deu anys de recerca, ha estat possible recollir abundant informació sobre les plantes nutrícies d’ A. cardamines a Catalunya i Andorra. Així mateix, les dades obtingudes en una localitat del Montseny han permès comprovar que l’estratègia d’oligofàgia-polifàgia es manté també en una població meridional, sotmesa a un clima més benigne. Això obre un interrogant sobre la validesa de la hipòtesi anterior per explicar l’ús de plantes nutrícies de qualitat tan desigual.

• English

  Despite the important differences in larval survival for different hostplants, Anthocharis cardamines feeds on many different Cruciferae in central and northern Europe. Given that oviposition also occurs on a wide range of crucifers at population level, Wiklund & Ahrberg (1978) considered A. cardamines to be an oligophagous species with a polyphagic strategy. This strategy may have been favoured to maximize reproductive success during the short search time (because of bad weather) employed by females during oviposition. Field research by the authors over the last ten years has provided abundant information on hostplant use by A. cardamines in Catalonia and Andorra (NE Iberian Peninsula). Likewise, data from a locality in the Montseny mountains have shown that the polyphagic strategy also occurs in a southern population of the butterfly, even under more favourable (i.e. less constraining) climatic conditions. This finding casts some doubts on the validity of the time constraining hypothesis as an explanation of the polyphagic strategy employed by A. cardamines in southern Europe.