Agencia, imágenes e índex en las fotopinturas de Gerhard Richter: los cuadros como artefactos visuales

• Murillo Lígorred, Víctor ^[1]
  1. [1] Universidad de Zaragoza

     Universidad de Zaragoza

     Zaragoza, España

     
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 21, 2018 (Ejemplar dedicado a: Media Archaeology), págs. 225-232
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Agent, images and índex Gerhard Richter photo-paintings: paintings as visual devices
  • Agència, imatges i índex en les fotopintures de Gerhard Richter: els quadres com a artefactes visuals
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El presente texto aborda el estudio de la obra pictórica de Gerhard Richter en términos de índex, una lectura actual que interpreta la naturaleza mecánica de sus pinturas desde lo icónico. Para ello, primeramente, se estudia la conexión directa entre la obra de las fotopinturas de los años sesenta y setenta de Gerhard Richter con el concepto de índex, desde la relación de causalidad que establece, donde Richter esconde la mano del pintor y muestra la huella del aparato. En segundo lugar, a través de la estética fotográfica que desarrolla en su imaginario, se analizan de forma clara los mecanismos y procedimientos que utiliza para conservar la ilusión de imagen foto, convirtiendo esas imágenes en artefactos visuales. Para, en tercer lugar, demostrar cómo el concepto de índex es el término más adecuado para explicar la naturaleza foto-pictórica de estas obras. El desleimiento de las figuras a través de los barridos intencionados, la mecanicidad de la técnica, el amateurismo identificado en el antiestilo y la negación del propio medio pictórico traen al frente unas imágenes de apariencia fotográfica que nos hacen reflexionar sobre la propia naturaleza de su medio, la memoria, la representación y lo icónico.

  • català

    El text present aborda l'estudi de l'obra pictòrica de Gerhard Richter en termes d'índex; una lectura actual que interpreta la naturalesa mecànica de les seves pintures des de l'icònic. Per a això, primerament, s'estudia la connexió directa entre l'obra de les fotopintures dels anys seixanta i setanta de Gerhard Richter amb el concepte d'índex, des de la relació de causalitat que estableix, on Richter amaga la mà del pintor i mostra la petjada de l'aparell. En segon lloc, mitjançant l'estètica fotogràfica que desenvolupa en el seu imaginari, s'analitzen de manera clara els mecanismes i procediments que utilitza per conservar la il·lusió d'imatge foto, convertint aquestes imatges en artefactes visuals. Per, en tercer lloc, demostrar com el concepte d'índex és el terme més adequat per explicar la naturalesa fotopictòrica d'aquestes obres. La dilució de les figures mitjançant escombratges intencionats, el mecanicisme de la tècnica, l'amateurisme identificat en l'antiestil i la negació del propi mitjà pictòric porten al capdavant unes imatges d’aparença fotogràfica que ens fan reflexionar sobre la pròpia naturalesa del seu mitjà, la memòria, la representació i l'icònic.

  • English

    The present text deals with the study of the pictorial work of Gerhard Richter in terms of index, a current reading that interprets the mechanical nature of his paintings from the iconic. To this end, the direct connection between Gerhard Richter’s photo-paintings from the sixties and seventies is studied with the concept of index, from the causality relationship that it establishes. For this, Richter hides the hand of the painter and shows the trace of the device. Secondly, through the photographic aesthetics that he develops in his imaginary, the mechanisms and procedures he uses to conserve the illusion of photo image are clearly analyzed, converting those images into visual artifacts.  Thirdly, it is explained how the concept of index is the most appropriate term to explain the photo-pictorial nature of these works. The descent of the figures through intentional sweeps, the mechanicity of the technique, the amateurism seen in the anti-style and the denial of the pictorial medium itself, bring to the forefront some images of photographic appearance that make us reflect on the very nature of their medium, memory, representation and the iconic.