Resumen de Black Holes and Objectivity
Mónica Bello Bugallo, Andy Gracie
- español
La primera imagen directa de un agujero negro, tomada en abril de 2019, representa un cambio de paradigma no solo en lo que respecta a las imágenes científicas, sino también en la apreciación cultural de lo desconocido. Para lograr este hito fue necesario contar con una colaboración tecnológica global a una escala nunca vista, así como la aplicación de nuevas y rigurosas formas de objetividad. Este texto quiere reflexionar sobre la necesidad de que los complejos y esotéricos aparatos y las observaciones científicas de la ciencia fundamental más recientes vayan acompañados de una mayor conciencia de la objetividad y de la implementación de la transdisciplinariedad.
- català
La primera imatge directa d’un forat negre, presa l’abril de 2019, representa un canvi de paradigma no solament pel que fa a les imatges científiques, sinó també en l’apreciació cultural del desconegut. Per a aconseguir aquesta fita va caldre comptar amb una col·laboració tecnològica global a una escala mai vista, i també l’aplicació de noves i rigoroses formes d’objectivitat. Aquest text vol reflexionar sobre la necessitat que els complexos i esotèrics aparells i les observacions científiques de la ciència fonamental més recents vagin acompanyats d’una major consciència de l’objectivitat i de la implementació de la transdisciplinarietat.
- English
The first ever direct image of a black hole, released in April 2019, was a paradigm shift not just in scientific imaging, but also in the cultural appreciation of the unknown. Its realisation demanded a global technological collaboration on hitherto unseen scales and also the application of new and rigorous forms of objectivity. This text discusses how complex and esoteric planet-wide scientific apparatus and observations at the cutting edge of fundamental science demand a heightened awareness of objectivity and the implementation of transdisciplinarity.
