La transformación del proceso de investigación en historia de la arquitectura con el uso de las tecnologías digitales

• Ferreira-Lopes, Patricia ^[1]
  1. [1] Universidad de Sevilla

     Universidad de Sevilla

     Sevilla, España

     
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 22, 2018 (Ejemplar dedicado a: Digital Humanities: societies, policies, knowledge), págs. 62-71
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • La transformació del procés d'investigació en Història de l'Arquitectura amb l'ús de les tecnologies digitals
  • The transformation of the research process in history of architecture through the use of digital technologies
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El uso de las tecnologías digitales en las últimas dos décadas no solo ha transformado la manera de investigar el patrimonio arquitectónico, sino que también ha ampliado las posibilidades de generar proyectos cada vez más interdisciplinares. El aumento de la oferta de herramientas abiertas y con interfaces más funcionales y amigables ha permitido identificar y visualizar evidencias anteriormente imperceptibles, sintetizar y mapear informaciones temporales y combinar datos de documentaciones heterogéneas para generar nuevos datos e hipótesis. Asimismo, han proporcionado un escenario estimulante para elaborar preguntas sobre edificios, ciudades, territorios y los agentes que en ellos interactúan. El presente artículo trata de evidenciar el cambio en el proceso y en la práctica de la investigación en el campo de la historia de la arquitectura, con la utilización de las nuevas tecnologías digitales. Para ello, abordamos algunas cuestiones como el objetivismo/subjetivismo, la usabilidad de los datos, la flexibilidad del proyecto, la sostenibilidad de los datos y la formación y el aprendizaje de las tecnologías. Finalmente, tras la exposición de un ejemplo de la aplicación de las tecnologías digitales en la investigación de la historia de la arquitectura, presentaremos las estrategias, reflexiones y líneas futuras que hay que seguir. Estas apuntan hacia la idoneidad de las tecnologías como nuevas herramientas de investigación que abren otros posibles caminos de colaboración disciplinar, de avance en métodos de análisis, así como reflexiones futuras acerca la gestión de los datos creados.

  • català

    L'ús de les tecnologies digitals en les últimes dues dècades no solament ha transformat la manera d'investigar el patrimoni arquitectònic, sinó que també ha ampliat les possibilitats de generar projectes cada vegada més interdisciplinaris. L'augment de l'oferta d'eines obertes, amb interfícies més funcionals i amigables, ha permès identificar i visualitzar evidències anteriorment imperceptibles, sintetitzar i mapejar informacions temporals, combinar dades de documentacions heterogènies per a generar noves dades i hipòtesis. Així mateix, ha proporcionat un escenari estimulant per a elaborar preguntes sobre edificis, ciutats, territoris i els agents que interactuen en aquests. Aquest article procura evidenciar el canvi en el procés i en la pràctica de la investigació en el camp de la Història de l'Arquitectura amb la utilització de les noves tecnologies digitals. Per això, abordem algunes qüestions com ara l'objectivisme/subjectivisme, la usabilitat de les dades, la flexibilitat del projecte, la sostenibilitat de les dades i la formació i l'aprenentatge de les tecnologies. Finalment, després de l'exposició d'un exemple d'aplicació de les tecnologies digitals en la investigació de la Història de l'Arquitectura, presentem les estratègies, reflexions i línies futures a seguir. Aquestes apunten cap a la idoneïtat de les tecnologies com a noves eines d'investigació que obren altres camins possibles de col·laboració disciplinar, d'avenç en mètodes d'anàlisi, i també reflexions futures sobre la gestió de les dades creades.

  • English

    In recent decades, the use of digital technologies not only has transformed the way in which research on architectural heritage is conducted, but it has also expanded the possibilities of generating ever more interdisciplinary projects. The increase of the range of open tools, with more functional and user-friendly interfaces, has made possible to identify and visualise previously invisible evidence, synthesise and map temporal information and combine datafrom heterogeneous sources to generate new data and hypotheses. They have also provided a stimulating setting for raising questions on buildings, cities and territory, as well as the agents interacting with them. The aim of this article is to demonstrate the change, during the process and the practice, of research on history of architecture with the use of digital technologies. To do so, we address a number of issues such as objectivism/subjectivism, data usability, projectflexibility, data sustainability and technology training and learning. Finally, after providing an example of how digital technologies can be applied to history of architecture research, we present some strategies, reflections and future lines to be pursued. These point towardsthe suitability of technologies as new research tools which open possible new pathways for disciplinary collaboration, progress in analytical methods and future reflections on managing the data created.