Resumen de El paradís perdut: el populisme explicat com a resposta a la naturalesa fragmentària del temps, l'espai i la rapidesa de l'avanç tecnològic*

Dora Vrhoci

• català

  Les societats i les tecnologies contemporànies estan evolucionant a un ritme cada vegada més ràpid. Els avanços en el camp de la realitat augmentada (RA) i en la informàtica en general han conduït a jocs que ens permeten submergir-nos en mons plens de zombis, robots o pokémons. La globalització està fent que el món estiga cada vegada més interconnectat. Al mateix temps, el desenvolupament de diverses plataformes de xarxes socials està canviant la forma en què les persones s'impliquen diàriament en la política i la cultura. Es pot dir que el temps i l'espai mai han sigut més líquids, fragmentaris i comprimits.

  Davant d'aquest conjunt d’evolucions, les idees postmodernes sobre la fragmentació del temps i l'espai, la ruptura de les narratives d'identitat personal i nacional, així com el concepte d'utopia, poden proporcionar eines teòriques sobre la reacció de diversos agents davant del ritme ràpid del canvi tecnològic (com la tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC) i la digitalització), i les posteriors alteracions en la percepció humana del temps i l'espai.

  Aquest document reconstrueix els principis clau del pensament postmodern sobre els fenòmens culturals i mostra com l'experiència canviant del temps i l'espai (induïda per la globalització i els avanços tecnològics) influeix en els èxits recents dels partits populistes a Europa i altres llocs. A més, el document situa la narrativa dels populistes i el dol nostàlgic per un passat ideal en un continuum més llarg de pensament utòpic i distòpic. Això s'interpreta com un intent de construir una visió d'un espai homeostàtic que, una vegada conceptualitzat com a eina retòrica, serveix per a crear llaços entre «persones (bones)».

• English

  Contemporary societies and technologies are evolving at an ever-swifter pace. Advances in the field of Augmented Reality (AR) and in Computer Science at large have led to games that let us immerse ourselves in worlds stuffed with zombies, robots, or pokemon critters. Globalization is making the world ever more interconnected, and the development of diverse social media platforms is changing the way people engage with politics and culture in their daily lives. Time and space have arguably never been more liquid, fragmentary, and compressed.

  Against this host of developments, Postmodern ideas on the fragmentation of time and space, the rupture in personal and national identity narratives, as well as the concept of “utopia,” can provide theoretical tools, shedding light on how various agents react to the rapid pace of technological change (such as Information and Communications Technology (ICT) and digitalization), and subsequent alterations in Man’s perception of time and space. This paper reconstructs the key tenets of Postmodern thinking on cultural phenomena, showing how the changing experience of time and space (induced by globalization, and technological advances) bear on the recent successes of populist parties in Europe and beyond. Furthermore, the paper places populists’ narrative of and nostalgic mourning for an ideal past in a longer continuum of utopian and dystopian thinking. This is then interpreted as an attempt to build a vision of a homeostatic space that, once conceptualized as a rhetorical tool, serves to forge bonds among ‘(good) people’.