Aquest assaig ofereix una aproximació al variat tractament que la paraula no ha rebut en les arts visuals des que Marcel Duchamp realitzara el seu NON en 1959. La negació explícita ha sigut explorada en diferents formats i amb variats sentits per creadors que van des de Boris Lurie fins a Santiago Sierra, Bahia Shehab i Maurizio Cattelan. El text analitza com les seues recreacions artístiques del no emfatitzen les dimensions polítiques del rebuig, qüestionant realitats i concepcions que prevalen en l'art i en altres àmbits de les nostres vides. Al mateix temps, aquests treballs creen nous llaços que es desenvolupen en diferents direccions, vinculant persones, idees, art i història.
This essay proposes an approximation to the different ways in which the visual arts have dealt with versions of the word NO since Marcel Duchamp created his NON in 1959. This form of explicit negation has been explored in different formats and with myriad meanings by artists such as Boris Lurie, Santiago Sierra, Bahia Shehab and Maurizio Cattelan. I examine how their works emphasize political dimensions of refusal, questioning realities and notions that are prevalent in art as well as in other spheres. Their contributions also create new links that develop in several directions--associating people, ideas, art and history.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados